Joan Tristany de França
Joan anomenat Joan Tristany, nascut a Damiata el 8 d'abril de 1250, mort a Tunis el 3 d'agost de 1270, comte consort de Nevers (1265-1270) i de de Valois (1268-1270), quart fill de Lluís IX de França el Sant,[1] rei de França i de Margarida de Provença.[2]
| |||
| Nom original | (fr) Jean Tristan de France  | ||
|---|---|---|---|
| Biografia | |||
| Naixement | 8 abril 1250 Damiata (Egipte) | ||
| Mort | 3 agost 1270 (20 anys) Tunis (Tunísia) | ||
| Causa de mort | disenteria | ||
| Sepultura | Royaumont Abbey (en)  | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | aristòcrata | ||
| Carrera militar | |||
| Conflicte | Vuitena Croada | ||
| Altres | |||
| Títol | Comte | ||
| Família | Dinastia Capet | ||
| Cònjuge | Yolande de Bourgogne (1265 (Gregorià)–) | ||
| Pares | Lluís IX de França i Margarida de Provença | ||
| Germans | Isabel de França i de Provença Agnès de França i de Provença Blanca de França i de Provença Margarida de França Blanca de França Felip III de França Robert de França i de Provença Lluís de França Joan de França Pere I d'Alençon | ||
 | |||
Biografia
modificaEls seus pares dirigien la setena croada i havien pres la ciutat de Damiata, però el seu pare havia estat fet presoner. La ciutat mateixa era amenaçada pels egipcis. Margarida de Provença, embarassada, va declarar a un cavaller que preferia que se la matés a ella i al seu fill no nascut, abans que caure a les mans dels musulmans. Va parir poc després i va afegir Tristany al nom del seu fill basant-se en les circumstàncies dramàtiques que van acompanyar el naixement del príncep. Poc després, el sultà egipci va ser enderrocat i el seu successor va negociar la llibertat del rei contra la ciutat de Damiata. Sant Lluís va anar llavors a Terra Santa per reorganitzar-la i donar al país alguna oportunitat de resistir.
Sant Lluís no va tornar a França fins al 1254. El 1266, va casar a Joan Tristany amb Iolanda de Borgonya (1247-1280), comtessa de Nevers. Li va donar llavors en herència el comtat de Valois el 1268.
Joan Tristany va acompanyar al seu pare durant la vuitena croada,[3] però l'exèrcit va ser víctima d'una epidèmia de disenteria. Joan Tristany es va comptar entre les víctimes i va morir, i es va dir que l'anunci de la seva mort va liquidar a Sant Lluís, igualment malalt.
La seva vídua es va casar de nou el 1272 amb Robert III de Flandes, comte de Flandes, al que va aportar el comtat de Nevers. Per contra, el comtat de Valois, l'herència del marit, va tornar a la corona.
Ascendència
modifica| Felip II August de França (1165-1223) | ||||||||||||||||
| Lluís VIII de França (1187-1226) | ||||||||||||||||
| Isabel d'Hainaut (1170-1190) | ||||||||||||||||
| Lluís IX de França (1214-1270) | ||||||||||||||||
| Alfons VIII de Castella (1155-1214) | ||||||||||||||||
| Blanca de Castella (vers 1188-1252) | ||||||||||||||||
| Elionor d'Anglaterra (1161-1214) | ||||||||||||||||
| Joan Tristany de França (1250-1270) | ||||||||||||||||
| Alfons II de Provença (v.1180-1209) | ||||||||||||||||
| Ramon Berenguer V de Provença (1198-1245) | ||||||||||||||||
| Garsenda de Sabran († après 1209) | ||||||||||||||||
| Margarida de Provença (vers 1221-1295) | ||||||||||||||||
| Tomàs I de Savoia (1177-1233) | ||||||||||||||||
| Beatriu de Savoia (1198-1266) | ||||||||||||||||
| Margarida de Ginebra († en 1257) | ||||||||||||||||
Referències
modifica- ↑ Bauer, Susan Wise. The History of the Renaissance World: From the Rediscovery of Aristotle to the Conquest of Constantinople (en anglès). W. W. Norton & Company, 2013-09-23. ISBN 978-0-393-24067-2.
- ↑ Beaune, Colette «La légende de Jean Tristan fils de saint Louis». Mélanges de l'école française de Rome, 98, 1, 1986, pàg. 143–160. DOI: 10.3406/mefr.1986.2853.
- ↑ Moran, Josep. Cronicó de Perpinyà (segle XIII): estudi filològic i lingüístic. L'Abadia de Montserrat, 1998. ISBN 978-84-7826-919-8.
