El suplement cultural d'El País
 
Newsletter Elpais.cat EL PAÍS
divendres, 4 febrer 2022

Una pregunta sura en l’aire

Mar Rocabert Maltas

Una pregunta sura en l’aire

Bon dia,

S’està desdibuixant Barcelona? És la pregunta que sura en l’aire des de fa un temps, en què Madrid ha accelerat el vol i es mostra molt desinhibida aprofitant el poder polític, econòmic i financer acumulat en les últimes dècades. La capital catalana ha perdut projectes, com la franquícia de l’Hermitage, que ha decidit no seguir lluitant per instal·lar-se al costat del mar, el Centre Europeu de Predicció Meteorològica a Mitjà Termini, que anirà a parar a Bonn, o l’Agència Europea del Medicament, amb Amsterdam com a destinació final, a més de l’ampliació de l’aeroport del Prat o l’adeu de Nissan i la seva factoria a la Zona Franca. Però en el reportatge d’aquest Quadern, que podeu llegir clicant aquí, Dani Cordero i Alfonso L. Congostrina desgranen els plantejaments que Barcelona hauria de desenvolupar en breu per crear nous pols econòmics com el 22@, erigit al voltant de la Torre Glòries, última icona de la ciutat moderna.

Si alguna cosa no es qüestiona és la restauració. Barcelona segueix sent una de les ciutats més visitades per la seva gastronomia. El xef del restaurant Shunka, Hideki Matsuhisa, no dubta de l’excel·lència de la cuina que es fa aquí. “La qualitat és incomparable. És la millor oferta de la naturalesa que hi ha”, explica en aquesta entrevista a Ana Pantaleoni, a qui confessa també que un dels aliments més especials que ha descobert a Catalunya són els calçots. “Tan bo i tan senzill”, rebla el cuiner japonès.

Una pregunta sura en l’aire

Més complexa es preveu l’aplicació de la sentència que obliga a oferir un 25% de classes en castellà a les escoles, com critica Rudolf Ortega al Brou de Llengua d’aquesta setmana. Les notícies que arriben de l’esborrany que està preparant el Departament d’Educació són que es carregaria tota la responsabilitat en les escoles i instituts a través de l’autonomia dels centres, els quals haurien d’adaptar el seu projecte lingüístic a l’entorn. Per Ortega, “l’aplicació de la sentència acaba atomitzada i, de retruc, també són atomitzats els possibles recursos: qui vulgui denunciar que la sentència no s’aplica, ho haurà de demostrar per a cada centre”. Potser aquí sí que hi ha un model lingüístic que es desdibuixa.

Teniu més teca al suplement d'aquest diumenge. Gràcies per llegir-nos.

Gràcies per llegir-nos

Apunteu-vos a altres 'newsletters' d'EL PAÍS →

 

  翻译: