Vés al contingut

Joan Tristany de França

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJoan Tristany de França
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fr) Jean Tristan de France Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement8 abril 1250 Modifica el valor a Wikidata
Damiata (Egipte) Modifica el valor a Wikidata
Mort3 agost 1270 Modifica el valor a Wikidata (20 anys)
Tunis (Tunísia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortdisenteria Modifica el valor a Wikidata
SepulturaRoyaumont Abbey (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióaristòcrata Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
ConflicteVuitena Croada Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolComte Modifica el valor a Wikidata
FamíliaDinastia Capet Modifica el valor a Wikidata
CònjugeYolande de Bourgogne (1265 (Gregorià)–) Modifica el valor a Wikidata
ParesLluís IX de França Modifica el valor a Wikidata  i Margarida de Provença Modifica el valor a Wikidata
GermansIsabel de França i de Provença
Agnès de França i de Provença
Blanca de França i de Provença
Margarida de França
Blanca de França
Felip III de França
Robert de França i de Provença
Lluís de França
Joan de França
Pere I d'Alençon Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Escut d'armes de Joan Tristany de França

Joan anomenat Joan Tristany, nascut a Damiata el 8 d'abril de 1250, mort a Tunis el 3 d'agost de 1270, comte consort de Nevers (1265-1270) i de de Valois (1268-1270), quart fill de Lluís IX de França el Sant,[1] rei de França i de Margarida de Provença.[2]

Biografia

[modifica]

Els seus pares dirigien la setena croada i havien pres la ciutat de Damiata, però el seu pare havia estat fet presoner. La ciutat mateixa era amenaçada pels egipcis. Margarida de Provença, embarassada, va declarar a un cavaller que preferia que se la matés a ella i al seu fill no nascut, abans que caure a les mans dels musulmans. Va parir poc després i va afegir Tristany al nom del seu fill basant-se en les circumstàncies dramàtiques que van acompanyar el naixement del príncep. Poc després, el sultà egipci va ser enderrocat i el seu successor va negociar la llibertat del rei contra la ciutat de Damiata. Sant Lluís va anar llavors a Terra Santa per reorganitzar-la i donar al país alguna oportunitat de resistir.

Sant Lluís no va tornar a França fins al 1254. El 1266, va casar a Joan Tristany amb Iolanda de Borgonya (1247-1280), comtessa de Nevers. Li va donar llavors en herència el comtat de Valois el 1268.

Joan Tristany va acompanyar al seu pare durant la vuitena croada,[3] però l'exèrcit va ser víctima d'una epidèmia de disenteria. Joan Tristany es va comptar entre les víctimes i va morir, i es va dir que l'anunci de la seva mort va liquidar a Sant Lluís, igualment malalt.

La seva vídua es va casar de nou el 1272 amb Robert III de Flandes, comte de Flandes, al que va aportar el comtat de Nevers. Per contra, el comtat de Valois, l'herència del marit, va tornar a la corona.

Ascendència

[modifica]
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Felip II August de França (1165-1223)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Lluís VIII de França (1187-1226)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Isabel d'Hainaut (1170-1190)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Lluís IX de França (1214-1270)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Alfons VIII de Castella (1155-1214)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Blanca de Castella (vers 1188-1252)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Elionor d'Anglaterra (1161-1214)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Joan Tristany de França (1250-1270)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Alfons II de Provença (v.1180-1209)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Ramon Berenguer V de Provença (1198-1245)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Garsenda de Sabran († après 1209)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Margarida de Provença (vers 1221-1295)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Tomàs I de Savoia (1177-1233)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Beatriu de Savoia (1198-1266)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Margarida de Ginebra († en 1257)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

Referències

[modifica]
  1. Bauer, Susan Wise. The History of the Renaissance World: From the Rediscovery of Aristotle to the Conquest of Constantinople (en anglès). W. W. Norton & Company, 2013-09-23. ISBN 978-0-393-24067-2. 
  2. Beaune, Colette «La légende de Jean Tristan fils de saint Louis». Mélanges de l'école française de Rome, 98, 1, 1986, pàg. 143–160. DOI: 10.3406/mefr.1986.2853.
  3. Moran, Josep. Cronicó de Perpinyà (segle XIII): estudi filològic i lingüístic. L'Abadia de Montserrat, 1998. ISBN 978-84-7826-919-8. 
  翻译: