Parc Nacional de Rapa Nui

Infotaula edificiParc Nacional de Rapa Nui
	Cràter de Rano Kau
Nom en la llengua original	(es) Parque Nacional Rapa Nui
Epònim	rapa nui
Dades
Tipus	Parc nacional
Construcció	16 gener 1935
Característiques
Superfície	6.908,06 ha; Patrimoni de la Humanitat: 6.666 ha
Patrimoni	Fenomen cultural únic al món, una societat polinèsia, creà al marge de tota influència externa grandioses obres arquitectòniques i esculturals de gran força.; Des del segle x al segle xvi, construí moais que formen un paisatge cultural inigualable;
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	província de l'Illa de Pasqua (Xile)
Localització	illa de Pasqua
	27° 04′ 22″ S, 109° 20′ 55″ O / 27.072877°S,109.348579°O
Patrimoni de la Humanitat
Tipus	Patrimoni cultural → Amèrica Llatina-Carib
Data	1995 (19a Sessió), Criteris PH: (i), (iii) i (v)
Identificador	715
Categoria II de la UICN: Parc Nacional
World Database on Protected Areas
Identificador	105
Plànol
	; Mapa de l'illa de Pasqua

El Parc Nacional Rapa Nui de la República de Xile, administrat per Conaf des del 1972, comprèn poc més del 40% de la superfície de l'illa de Pasqua, i va ser creat el 1966. Té una superfície de 7.130 ha, i va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el desembre del 1995.^[1]^[2]

L'illa és d'origen volcànic, de forma triangular, amb nombrosos cràters volcànics. La seva vegetació és escassa, composta per diversos arbusts i alguns boscos artificials, sobretot d'eucaliptus.^[3]

Atraccions turístiques

Principalment els moais, (estàtues) i ahu (altars), construïts amb roca volcànica pels antics habitants de l'illa, el poble Rapa Nui. També hi ha poblets i art rupestre.^[4]

Els volcans Rano Kao, Rano Raraku i Rano Aroi; el segon té diversos moais a mig acabar, ja que va ser una pedrera. Als tres volcans hi ha dipòsits d'aigua, els únics de l'illa.

El busseig, ja que les aigües clares permeten veure la diversitat de peixos i els esculls de corall.^[5]

Referències

↑ «Parque Nacional Rapa Nui» (en castellà). Corporación Nacional Forestal (CONAF). [Consulta: 14 desembre 2024].
↑ Valenzuela Blossin, María Paz «Los sitios de Patrimonio Mundial :: ¿un compromiso real del Estado de Chile?». PH: Boletín del Instituto Andaluz del Patrimonio Histórico, 30, 107, 2022, pàg. 315–317. ISSN: 2340-7565.
↑ Campbell, Ramon. Mito y realidad de Rapanui: la cultura de la Isla de Pascua (en castellà). Andres Bello, 1999, p. 49. ISBN 978-956-13-1580-8.
↑ Concha Mathiesen, Roberto «La disputa por el Parque Nacional Rapa Nui». Estudios Atacameños: arqueología y antropología surandinas, 64, 2020, pàg. 319–335. ISSN: 0716-0925.
↑ Roberto, Concha M. «El presente cultural y turístico en Isla de Pascua». OPCA, 2014. DOI: 10.57784/1992/4881.

Vegeu també

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Parc Nacional de Rapa Nui

Guia no oficial.
Informació oficial de Conaf. Arxivat 2010-01-07 a Wayback Machine.
Història.

[1] «Parque Nacional Rapa Nui» (en castellà). Corporación Nacional Forestal (CONAF). [Consulta: 14 desembre 2024].

[2] Valenzuela Blossin, María Paz «Los sitios de Patrimonio Mundial :: ¿un compromiso real del Estado de Chile?». PH: Boletín del Instituto Andaluz del Patrimonio Histórico, 30, 107, 2022, pàg. 315–317. ISSN: 2340-7565.

[3] Campbell, Ramon. Mito y realidad de Rapanui: la cultura de la Isla de Pascua (en castellà). Andres Bello, 1999, p. 49. ISBN 978-956-13-1580-8.

[4] Concha Mathiesen, Roberto «La disputa por el Parque Nacional Rapa Nui». Estudios Atacameños: arqueología y antropología surandinas, 64, 2020, pàg. 319–335. ISSN: 0716-0925.

[5] Roberto, Concha M. «El presente cultural y turístico en Isla de Pascua». OPCA, 2014. DOI: 10.57784/1992/4881.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]