pedra

Català

pedra f. ‎(plural pedres)

Material natural d'origen mineral, sòlid i d'elevada consistència
Sorra de mida gran.
Pluja gelada.
Tros de matèria dura que es forma en el ronyó o en les vies urinàries i que perjudica la salut.
En el joc del Go, cadascuna de les peces blanques o negres que es disposen sobre el taulell.
En el joc de "pedra, paper, tisora", el símbol de la mà en forma de puny que representa una pedra física i que derrota a la tisora però que és derrotada pel paper.
(pilota valenciana) Punt assenyalat a la superfície d'un trinquet d'escala i corda, situat una mica abans de la corda i al costat de l'escala, que s'utilitza per a fer-hi botar la pilota en ferir.

edat de pedra = prehistòria
quedar-se de pedra = quedar-se astorat
pedra, paper, tisora = joc infantil per decidir el guanyador o el torn inicial
tenir el cor de pedra = no tenir sentiments
qui estigui lliure de culpa, que llenci la primera pedra = frase bíblica que significa que ningú pot criticar els altres
l'infern està empedrat de bones intencions = no és suficient amb proposar-se una cosa, cal complir-la
dues pedres! (col·loquial) = fote't
tenir una pedra al ronyó = còlic (figuradament també pot ser una molèstia)
tenir una pedra a la boca = parlar embarbussat
color pedra = gris
tota pedra fa paret (o marge) = sempre es pot treure profit de tot.

Material mineral sòlid i dur

Punt assenyalat a la superfície d'un trinquet d'escala i corda