LaGroc

“Les dones no accedeixen, a certs treballs perquè no volen” ⚖️ Acabem la campanya "Entre cometes" posant sobre la taula la vigent #bretxadegènere que existeix en diferents sectors laborals. L’any 2023, el 90% de la plantilla de l’àmbit de la construcció eren homes, a agricultura, ramaderia, silvicultura i pesca trobem el 84,9% d’homes, a metal·lúrgia el 78,3%, a maquinària, transport i emmagatzematge el 76,0% i a indústries extractives el 74,1%.   🎒 En els darrers anys s’ha provat l’impacte que la socialització diferencial de gènere té en les possibilitats de formació i inserció laboral. Els #estereotips i rols de gènere marquen clarament quins comportaments han de tenir els homes i quins les dones, el que genera que les persones pivotin naturalment cap a professions relacionades amb aquells temes que són naturals per a elles. 🎓 Per revertir aquesta situació, hem d’apostar per una educació lliure d’estereotips de gènere i per accions de discriminació positiva temporals per revertir les tendències naturals dels sectors. ‼️ Així s’ha fet, per exemple, a diferents empreses de transport d’àmbit català, les quals han establert una quota de contractació de dones. Com a resultat, el nombre de dones en aquest sector ha augmentat un 12%.

L'Associació dels Drets Sexuals i Reproductius ha creat aquest mapa de genealogia feminista dels Drets Sexuals i Reproductius. Un projecte preciós que reconeix la feina històrica de dones referents a Catalunya, li podeu donar una ullada aquí 👇 https://lnkd.in/dMimjXx2

🟡 El 2024 ha estat un any molt especial per a nosaltres. Un any en què hem ampliat i reforçat l’equip amb persones implicades que ens han permès créixer i afrontar nous reptes. 👏 Durant aquest any hem col·laborat amb persones, entitats, empreses i institucions amb qui hem compartit la nostra visió per a una #transformació social feminista en tots els àmbits. Entitats socials, empreses compromeses, i institucions públiques i privades que ens han permès aprendre noves maneres de fer, descobrir territoris, tractar temes complexos i, sobretot, engegar molts projectes engrescadors. Per això, volem agrair profundament la confiança que ens heu donat, per sumar esforços i per permetre’ns formar part dels vostres projectes. Aquest recopilatori que compartim avui és un reflex del qual hem construït aquest any. Una mirada enrere que reconeix la feina feta, celebra les aliances creades i ens dona força per encarar el 2025 amb energia. Moltes, moltes gràcies per fer-ho possible💛. De part de l'equip de LaGroc: Diana Morena-Balaguer, Mar Beneit Marsol, Ester Guillamet, Èlia Jornet i Culubret i Anna Cabó.

Vius o treballes a l'Hospitalet de Llobregat ❓ 🏳️🌈🏳️⚧Des de LaGroc estem elaborant el II Pla local per a la diversitat sexual, afectiva i de gènere a l'Ajuntament de l'Hospitalet. Participa i ajuda'ns a difondre l'enquesta ciutadana que ens permetrà detectar les necessitats, experiències i recollir les percepcions sobre l’estat de l’LGTBI-fòbia al municipi. 👉 A continuació et compartim l'enquesta: https://lnkd.in/dzzaUW_t

“Ara totes s'agafaran la baixa per la regla” 💥 El #dolormenstrual pot arribar, en alguns casos a ser igual de dolorós que un atac de cor, d’apendicitis o un còlic renal. Així ho afirma Javier De Andrés Ares, coordinador de la Unitat de Dolor de l’Hospital Universitari de la Paz a Madrid. No obstant això, el dolor ha estat totalment normalitzat i interioritzat en milions de dones, fins al punt que moltes d’elles patien, sense saber-ho, endometriosi. 📈 A Espanya, es calcula que aquesta malaltia podria afectar 844.233 dones. La possibilitat de sol·licitar la baixa per dolor menstrual assegura que aquestes persones no hagin de treballar i puguin descansar en situacions de dolor extrem. Segons l’INSS, només 550 dones a tot l’estat espanyol van demanar la baixa per dolor menstrual des de l’aprovació de la Llei Orgànica 1/2023 durant els primers tres mesos d’aplicació de la normativa, entre juny i setembre de 2023, amb una mitjana de 2,5 dies per a cada dona. Per a demanar la baixa, és necessari disposar d’un diagnòstic d’#endometriosi o qualsevol patologia prèvia que pugui causar dismenorrea, el que dificulta que es pugui sol·licitar la baixa perquè, com hem mencionat, es tracta d’una malaltia infradiagnosticada. 👀 Us deixem aquest article per saber més: https://lnkd.in/dyQ5rHfz

“Les caps són les pitjors” 😡 Assumim que les dones són pitjors caps que els homes perquè, culturalment, ens han ensenyat que els homes són autoritaris, líders i organitzats per naturalesa, mentre que, en canvi, considerem que les dones han de ser executores, complaents i empàtiques. Per això, quan una dona assumeix un rol autoritari tendeix a ser categoritzada com a conflictiva o difícil, mentre que quan és un home qui realitza les mateixes accions ho observem com normal i, fins i tot, necessari per a la seva figura de líder. 🧗♀️ Per arribar a posicions de poder, les dones han de treballar més intensament i una vegada han assolit els seus objectius, estan molt més qüestionades que els seus companys en la mateixa posició. 👉 El resultat de tot això es pot veure a partir de les dades. A Barcelona, l’any 2023, el 68,2% del personal directiu i de gerència eren homes, mentre que només el 31,8% eren dones. Per a més informació sobre quina és la situació de les dones en el mercat de treball us deixem els següents informes: 1️⃣ Les dones al mercat de treball (Ajuntament de Barcelona): https://lnkd.in/daRuRp9M 2️⃣ Dades de l’Institut Català de les Dones (Generalitat de Catalunya): https://lnkd.in/dEaMrykV

“A la feina ja no es pot fer broma de res” 🗣 Els #comentarissexistes no són «només un acudit». Aquests tipus de comentaris són el primer pas per justificar moltes de les violències masclistes o LGTBI-fòbiques i, de fet, són un tipus de violència verbal tipificada per la llei. 🤔 Evidentment, la línia de l’humor és personal, però pensem en l’impacte que té aquest acudit més enllà dels riures del moment. Ens hem parat a pensar què implica dir, en to de broma, que una companya de feina segur que ha mantingut relacions sexuals amb el cap perquè ha obtingut una promoció laboral? 📚 Ja fa més d’una dècada que una investigació de la Universitat de Granada liderada per la psicòloga social Mónica Romero-Sánchez, va provar que les bromes masclistes afavorien els mecanismes mentals que justificaven les formes de violència contra les dones. Diferents estudis acadèmics han sustentat aquesta hipòtesi. L’any 2017, va publicar una altra recerca on va afirmar que quan les dones no rebatien les bromes masclistes sinó que es reien d’elles mateixes en termes denigrants, els homes exhibien més lliurement els prejudicis #sexistes cap a les dones. L’any 2021, UGT Unión General de Trabajadoras y Trabajadores va publicar un estudi on constatava que gairebé una de cada dues dones (un 44%) afirmava haver patit comentaris despectius o accions discriminatòries a la feina. Específicament, el 40% reconeixia haver rebut bromes o acudits masclistes. L’informe aprofundia molt més sobre aquesta qüestió i concloïa que el 15% de dones rebia insults sexistes, un 9% d’elles assetjament sexual, un 8% reticències davant la maternitat i un 7% no havia pogut obtenir promocions laborals pel fet de ser dones. 👁️🗨️ Compartim amb vosaltres a continuació els enllaços dels estudis que hem mencionat anteriorment: 1️⃣ Article “Spanish Validation of the Acceptance of Modern Myths about Sexual Aggression Scale” : https://lnkd.in/dbUVWMAc 2️⃣ Article “Sexist Humor and Rape Proclivity: The Moderating Role of Joke Teller Gender and Severity of Sexual Assault”: https://lnkd.in/dA3pykeP ✍ Disseny i il·lustració: Esther Carbonell Arquer

💜 Gairebé la meitat de la població catalana es considera feminista, percentage que creix fins el 72% quan la pregunta va acompanyada d'una definició de feminisme. ✏ El Centre d'Estudis d'Opinió de Catalunya ha publicat l'enquesta sociopolítica del segon trimestre de 2024, i ens proporciona informació molt interessant sobre l'estat de la igualtat de gènere al nostre territori. Per exemple, sabies que els homes gaudeixen de més flexibilitat i poder de decisió a la feina que les dones? En canvi, les dones (en totes les franges d'edat) tenen més cura de menors d'edat que els homes. 👉🏽 Pots consultar tot l'informe aquí: https://lnkd.in/dQbMQJ-x

“Quina sort, quatre mesos de vacances amb el permís de maternitat” 👶 Els permisos de maternitat i paternitat estan destinats a la cura d’un bebè o infant nouvingut, però especialment també en els casos dels embarassos biològics, a proporcionar a la mare un temps necessari de descans i cura després d’haver donat a llum. ⛔ Així, els permisos de #maternitat i paternitat no són vacances sinó que requereixen una feina constant de cura de l’infant per poder transitar els primers mesos de vida de forma sana i segura, quan encara és una persona totalment dependent. ⏩ Espanya és pionera pel que fa al nombre de setmanes disponibles per permisos de paternitat. En total en són 16 i són intransferibles, tot i que a principis d’any es va anunciar que s’ampliaria a 20. L’objectiu d’aquesta ampliació (el 2018 eren només 4) era assegurar la implicació dels pares a les tasques de cura durant els primers mesos de vida. Encara ara, les tasques de cura recauen sobretot en les dones. I això es pot constatar perquè 1 de cada 4 dones deixa de treballar sis mesos després de ser mare, mentre que 9 de cada 10 homes mantenen el seu lloc de treball. ⚖ Les ampliacions han aconseguit reduir la #bretxa de gènere laboral, però les dones encara demanen tres vegades més la reducció de jornada que els homes, així com un 14% més d’excedències per tasques de cura que ells. I vosaltres què en penseu? Quines altres mesures creieu que són favorables per potenciar un mercat laboral més conciliador i que fomenti la corresponsabilitat? 👉 Consulta l’estudi aquí: https://lnkd.in/d4QP23X4 ✍ Disseny i il·lustració: Esther Carbonell Arquer

"El llenguatge inclusiu és una bajanada, no serveix per a res" 🗣El llenguatge no és simplement un mitjà de comunicació, sinó que també reflecteix i modela la nostra percepció del món. Així, quan fem servir expressions que invisibilitzen o desvaloren a certs grups socials, estem perpetuant actituds discriminatòries i que promouen la desigualtat. 🫂Emprar un #llenguatgeinclusiu és una eina poderosa per fomentar una cultura d'igualtat i respecte per combatre estereotips, perjudicis i discriminacions de gènere. A més, evita malentesos i errors en la comunicació. Per exemple, el masculí genèric, que s'ha utilitzat històricament per referir-se a grups mixtos, pot generar ambigüitats i exclusions. Alguna vegada has pensat en els malentesos que pot provocar l'ús del masculí genèric? Si diem «els nens, de mitjana, han baixat les notes de matemàtiques», a qui ens estem referint exactament? Si el masculí genèric inclou a tothom, hauríem d'entendre que ens referim tant a nens com a nenes. Però, què passa si només volem parlar dels nois? Com ho expressem sense generar confusió? Aquesta ambigüitat pot portar a la invisibilització de les noies i a una falta de reconeixement de les seves experiències i contribucions. 🟢Per tot això, és essencial fomentar el debat i la reflexió sobre l'ús del llenguatge que fem servir diàriament. Apostar per un llenguatge inclusiu i no sexista és una manera efectiva de transformar la societat cap a una major igualtat i respecte per a totes les persones, independentment del seu gènere, classe social, origen, capacitats.... Si tens ganes de conèixer més sobre el tema, podeu llegir l'article de l'Èlia Jornet i Culubret que va fer pel nostre laboratori d'idees: el LabGroc: https://lnkd.in/eD5TwkYc