Publicación de Gestinet Internet Informàtica

Juntament amb l’Escola d'Administració Pública de Catalunya (EAPC), hem publicat el sisè capítol de la sèrie 'Parlem de dades personals', un projecte que comprèn l’elaboració i difusió de recursos per sensibilitzar i formar les persones i organitzacions que han de tractar dades personals. Aquest cop, el pòdcast està destinat especialment al sector de l'emprenedoria i les empreses emergents. La delegada de protecció de dades i responsable de projectes estratègics de l'APDCAT, Joana Marí, hi detalla aspectes clau a tenir en compte a l'hora d'aplicar la privacitat en un projecte empresarial, a partir dels dubtes que li planteja un professional. En aquest sentit, recomana ser conscient de si l'activitat requerirà tractar dades personals, com ara correus electrònics o noms que identifiquin persones, així com el tipus de dades que caldrà emprar. Això permetrà determinar les mesures de protecció que caldrà aplicar per evitar riscos, possibles filtracions, atacs informàtics, etc. També s'endinsa en les obligacions que la normativa estableix per a qualsevol persona o entitat que tracti dades personals, com ara informar les persones afectades quan es tractin les seves dades, aplicar les mesures adequades al risc o signar un contracte, si s'encarrega el tractament a un tercer. La sèrie 'Parlem de dades personals' aprofundeix en aspectes més especialitzats i de compliment normatiu. Els cinc primer capítols aborden els temes següents: el dret d’accés garantit per la normativa de protecció de dades, l’encàrrec del tractament de dades, el tractament de dades de menors, les violacions de seguretat de dades i el dret d'informació de protecció de dades. Escolta el capítol: https://lnkd.in/dMJxjtTt #Formació #Podcast #Protecciódedades

Ahir, a les quatre de la tarda, la rutina informativa va ser sacsejada per una notícia inesperada: un helicòpter s’havia estavellat contra una torre d’un edifici a Madrid. La font? Una piulada de l’agència Efe, la institució que, en teoria, representa la fiabilitat i el rigor periodístic. En pocs minuts, el titular es va escampar com la pólvora. Mitjans digitals van córrer a reproduir-lo. No hi havia imatges, no hi havia confirmacions, però això no semblava importar. Hores després, la veritat va caure com un gerro d’aigua freda. El director de l’agència, Miguel Ángel Oliver, va sortir a demanar disculpes. L’explicació, sorprenent: el titular formava part d’un exercici acadèmic d’un màster i, d’alguna manera, havia acabat filtrant-se al sistema oficial de comunicacions. L’error humà, de nou, com a excusa universal. Però, és només un error?Vivim en una època en què tot ha de ser instantani. Les notícies no poden esperar, els lectors no perdonen l’espera, i els mitjans es mouen al ritme frenètic del “click” i l’algoritme. Ja no es tracta de ser rigorós, sinó de ser el primer i després demanar, si cal, perdó. Però a quin preu? Aquesta cultura de la velocitat ens ha portat a un periodisme que, sovint, s’assembla més a un joc de telèfon trencat que a una eina de servei públic. El cas de l’agència Efe no és un incident aïllat. És un símptoma. Fa només uns dies, durant la DANA que va assolar València, molts mitjans van caure en el sensacionalisme, inflant xifres de danys, difonent vídeos antics i generant més alarma que informació. Ens hem acostumat a consumir titulars sense verificar, i la responsabilitat no és només dels mitjans, sinó també nostra, com a públic. L’incident d’Efe posa sobre la taula un altre tema crucial: la reputació. Quan una agència d’informació de prestigi comet un error tan greu, l’impacte no és només immediat, sinó durador. Quina credibilitat els queda? Per molt que hagin demanat disculpes, la llavor del dubte ja està sembrada. Aquest tipus de fallades ens fan recordar el conte del “que ve el llop”. Cada vegada que es propaga una notícia falsa, una part de la confiança del públic s’erosiona. Arribarà el dia en què ningú es creurà res, ni tan sols les informacions verídiques. I això és perillós. Una societat desinformada, desconfiada, és una societat vulnerable i això no és casual. És fàcil caure en el fatalisme i dir que vivim en un estat fallit, on les institucions, els mitjans i la ciutadania semblen més preocupats per sobreviure que per construir una base sòlida de confiança mútua. Però encara hi ha espai per a l’esperança. Els periodistes han de recuperar el sentit del servei públic. Contrastar abans de publicar, encara que això impliqui perdre uns minuts en la carrera de la immediatesa. I nosaltres, com a lectors, hem de fer la nostra part: ser més crítics, no compartir notícies dubtoses i donar valor al periodisme diferent, no l’espectacle i això requereix maduresa i no que uns i altres ens tractin com a imbècils.

👨🏫💡 Demà iniciem la 2a Edició del programa "Llei orgànica de Protecció de Dades Personals i Garantia dels Drets digitals (LOPD): El Tractament de les dades personals a l’Administració Local" que imparteix Carme Seto Olive, sòcia d'IP/IT i protecció de dades del despatx, per a la Federació de Municipis de Catalunya. Les entitats locals, en la seva tasca d’ atenció a l’usuari dels serveis públics, també intervenen en la garantia del dret a la protecció de les dades personals d’ aquests usuaris en la seva condició de responsables del tractament de les dades afectades. Durant la formació repassarem aspectes clau sobre #ProtecciódeDades, tals com: 📄 El marc normatiu del #RGPD i de la LOPDGDD. Dret a la protecció de dades i les dades personals. 👤 Els Agents que intervenen en el seu tractament. 📚 Bases legitimadores pel tractament de dades personals a l’àmbit públic ⚖️ Drets dels interessats en matèria de protecció de dades. 🔐 Mesures de protecció de les dades personals (la gestió de paper i l’arxiu; els límits al deure de transparència, altres mesures tècniques/ jurídiques i organitzatives en la protecció de dades personals). 📋 Les noves garanties del #DretsDigitals a la LOPDGDD i el límit del dret a la protecció de dades en transparència. Consulta el programa complet 👉https://lnkd.in/dJMdhMp4 Accés web: https://lnkd.in/d2wcGU97

Tanquem la setmana amb la 2a Edició dels Premis #CodiTipus, en la que hem donat a conèixer les candidatures guanyadores en innovació i contribució a una cultura de bones pràctiques. 🥇’Protecció de dades personals en la gestió de proveïdors: innovant cap al futur’ d’Hermanas Hospitalarias - Alejandro Artetxe & Jaime Sánchez García. 🥈’Càpsules informatives en protecció de dades i ciberseguretat’ de Grup CHM Salut Mental - Claudia Gómez. 🥉’Projecte de governança de dades en àmbit recerca’ d’Hospital Clínic de Barcelona - Paula Martin Fargas. Durant la jornada hem pogut gaudir de l’excel.lent ponència “La privacitat i els serveis públics en el sXXI. Una reflexió des de la ciutadania” a càrrec del professor Cardus Salvador. Unió Catalana d'Hospitals Faura-Casas, Auditors-Consultors, SL #privacy #ai #gdpr #digitalrights #ehealth #celebrating

Atenció: Recorda que fins al 31 d’agost pot modificar la base de cotització com a autònom! Aquesta modificació tindrà efectes a partir de l’1 de setembre de 2024. Si no ho fa, continuarà cotitzant per la mateixa base que té. #asesoría #asesorias #autonom #autonomo #capital #consultor #consultores #deuda #deute #empresa #fiscal #laboral #normativa #ramellsramoneda

🆕 Guillem López Sanz, responsable de relacions institucionals i organització de l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT), presenta a l'EAPC Blog la comunitat d’aprenentatge dels Delegats de Protecció de Dades (DPD). Els professionals que hi participen ho fan a títol individual, independentment dels tipus d’entitat o organització per a la qual treballen, ja sigui personal intern o extern, públic o privat. El que es pretén amb aquesta comunitat és fomentar el contrast d’experiències i coneixements, i que sigui en tot moment “propietat” dels mateixos DPD, i que l’APDCAT únicament tingui una funció d’impuls i acompanyament. Per aquest motiu, es va voler crear una marca pròpia, “DPD en xarxa”, amb un web independent del de l’APDCAT i una imatge gràfica diferenciada. Actualment, DPD en xarxa compta amb més de 260 inscrits, la majoria dels quals hi participa activament. Els reptes del futur són clars: enfortir els vincles de la comunitat i fomentar-hi un debat més freqüent. Segons l’autor, DPD en xarxa es considerarà una iniciativa d’èxit si s’aconsegueix trencar la sensació d’aïllament de les delegades i els delegats de protecció de dades. Llegiu l’article sencer 👇 https://gen.cat/4fmo3Uo

Des del web oficial de la Fundació, oferim un servei de xatbot per ajudar a tothom qui visiti la nostra pàgina a trobar allò que estan buscant. 🤔 Què és un xatbot? Els bots de conversa són serveis en línia que permeten parlar amb un assistent virtual, entrenat amb IA per respondre preguntes dels usuaris. 🧑🏻💻 Per a què serveix el xatbot de la FEM? El nostre xatbot t'ajuda a trobar informació relativa a l'EM, els serveis que oferim des de la FEM i les formes que tens al teu abast de conèixer a altra gent amb EM. Encara que l'assistent es troba actualment en fase de proves, t'animem a provar-lo: https://www.fem.es/ #EM #EsclerosiMúltiple #Discapacitat #AssistentVirtual #Xatbot

El Síndic de Greuges de Catalunya acaba de publicar el darrer Informe  d'avaluació de la implementació de la Llei 19/2024, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern pel que fa al dret d'accés a la informació pública durant el 2023 en el conjunt de les #AAPP catalanes. Es constata que encara hi ha molts aspectes millorables 9 anys després de la promulgació de la Llei: ❌ El 15% de les sol·licituds no es resolen i en el 42% dels casos s'ha hagut de reiterar que es lliurés la informació. ⬆ Les sol·licituds d'accés s'han incrementat un 34% el 2023. 🚫 El 84% de les Administracions no classifiquen les peticions d'accés per temàtica, de forma que no es poden detectar les sol·licituds més recorrents. 🔝 Molt interessants les recomanacions que recull l'informe en relació a la regulació i gestió del dret d'accés a la informació pública. 📣 Cal continuar creant unitats d’informació, o definir clarament les funcions en matèria de dret d’accés a la informació pública i publicitat activa assignades a unitats preexistents, per identificar i millorar la gestió i la tramitació de les sol·licituds d’accés a la informació pública.  #transparencia #dretaccés #informaciópública https://lnkd.in/dPvSTVNN

Qui no s’ha aturat mai a buscar-se entre les persones que apareixen en una imatge captada durant un acte públic al qual ha assistit? Trobar-s’hi indica que algú ha fet un tractament de dades personals. La captació i la difusió d’imatges de persones vives identificades o identificables és un tractament de dades, sotmès als principis i les garanties de la normativa de protecció de dades. Per contra, en els supòsits en què les persones que apareixen en una imatge no siguin recognoscibles, la legislació de protecció de dades ja no és aplicable. També se n’exclouen els tractaments efectuats per una persona física en exercici d’activitats exclusivament personals o domèstiques, com per exemple fer una fotografia d’un partit de bàsquet on juga un familiar, per guardar-la com a record. No és així, però, si aquesta imatge no es reserva a l’esfera privada i se’n fa una difusió pública, sigui per les xarxes socials o per qualsevol altre canal: aquest supòsit està inclòs dins l’àmbit d’aplicació de la normativa de protecció de dades personals i seria necessari tenir l’autorització de la persona afectada, que en el cas dels menors de catorze anys serien els pares o tutors. Llegeix l'article sencer 'La captació i la difusió d'imatges en actes públics: la concurrència del dret a la protecció de dades i del dret a la pròpia imatge', de la nostra experta Marta Pallarés als espais temàtics de l'Escola d'Administració Pública de Catalunya (EAPC). https://lnkd.in/dmEKMsav #Formació

INSCRIPCIÓ OBERTA !!! L’ ACTIG juntament amb el COEGT, i amb el suport de l’ICGC organitza la 24 edició del Fòrum TIGSIG 2024, amb el lema “Bessó digital: L'evolució natural dels SIG?”, tindrà lloc el 20 de novembre de 2024 a la seu de l’ICGC. Aquesta jornada reunirà professionals i experts en sistemes d'informació geogràfica (SIG) per explorar el concepte de "bessó digital" aplicat al territori.   L'acte començarà amb la recepció dels assistents i la benvinguda per part del Sr. Antonio Magariños, director de l’ICGC. A continuació, el Sr. Jordi Corbera, Cap de l'àrea del Centre de Suport al Pla Català d'Observació de la Terra (PCOT), presentarà “El Bessó Digital del Territori”, un projecte innovador liderat per l’ICGC. La jornada inclourà una taula rodona amb experts d'institucions clau com l’ICGC , el CTTI, l'AMB i l’Ajuntament de Barcelona, debatent sobre les dades geoespacials i la seva compatibilitat amb el concepte de bessó digital. Aquesta discussió serà seguida d’una pausa de networking. La segona part comptarà amb dos blocs d'experiències en l'aplicació dels bessons digitals en sectors com el portuari, la supercomputació, l’edificació i el disseny urbà, a càrrec de ponents del Port de Barcelona, el Barcelona Supercomputing Center (BSC), la Building Digital Twin Association (BDTA), ARETIAN Urban Analytics i casos d’ús amb la participació d'empreses tecnològiques locals. A més, entremig d’aquests dos blocs es presentarà la commemoració dels 30 anys de MiraMon, amb una breu introducció a les activitats programades. El fòrum es tancarà participant a la inauguració del carrer Leonor Ferrer davant l’ICGC. La Leonor Ferrer (1874-1960) va ser una pionera de la delineació a Catalunya i la primera dona a obtenir aquest títol l’any 1905. Aquest fòrum representa una oportunitat única per aprofundir en el futur dels SIG i els bessons digitals, compartint coneixement i experiències entre experts i institucions del sector. L’acte està patrocinat per Esri, Infraplan, Leica Geosystems, Airbus, Nexus Geographics, Cyclomedia, Seys, Aiscad i BGeo. Inscripció a https://lnkd.in/dnpYWspM