Aspectes més importants de la Ley Orgánica 5/2024, de 11 de noviembre, del Derecho de Defensa

• En l’àmbit laboral, en relació amb la garantia d’indemnitat:

La Disposició addicional 3a regula expressament la garantia d’indemnitat, que forma part de la tutela judicial efectiva (art. 24.1 CE) i que és una creació jurisprudencial que suposa que "en l'àmbit de les relacions laborals, es tradueix en la impossibilitat de l’empresari d'adoptar mesures de represàlia derivades de l'exercici pel treballador de la tutela dels seus drets" (STC 14/1993 de 18 de gener).

A més a més, regula expressament la garantia d’indemnitat per associació, que protegeix ‘'al cònjuge, parella de fet i parents fins al segon grau de consanguinitat o afinitat, que prestin serveis a la mateixa empresa, tot i que aquests no haguessin realitzat l'actuació conduent a l’exercici dels seus drets''.

La STJUE de 17 de juliol de 2008 (assumpte C-303/06, cas Coleman) va ser la llavor de l'elaboració doctrinal sobre la discriminació per associació, que han acollit els tribunals espanyols, per exemple, la STJS de Catalunya de 23 de juny de 2011, en el cas de l’acomiadament declarat nul d'una treballadora que va sol·licitar un ajut per al seu cònjuge discapacitat.

• En quant al dret a la conciliació dels professionals de l’advocacia, així com les situacions d’incapacitat temporal i anàlogues

L’art. 14.4 estableix que ‘'en el marc de les actuacions processals, els professionals de l'advocacia tindran dret a sol·licitar la suspensió del procediment judicial o el nou assenyalament d'actuacions processals en casos de força major o un altre motiu d'anàloga entitat, com ara el naixement o cura de menor, l'adopció o acolliment de menors, l'hospitalització de cònjuge o de persona a la qual estigués unit per anàloga relació d'afectivitat i de parent o familiar a càrrec, i la mort de parent fins a segon grau de consanguinitat o afinitat.

També es podrà demanar la suspensió del procediment per accident o malaltia del professional de l'advocacia intervinent que requereixi hospitalització o per baixa mèdica sense hospitalització.''

Enllaçat amb l’anterior, i en relació amb la pràctica habitual dels jutjats relativa a no acordar la suspensió d’un judici per coincidència de senyalaments o per alguna altra causa justificada, amb l'argument que en els poders per a plets apareixen altres professionals de l’advocacia, l’art. 5 estableix expressament que ''totes les persones tenen dret a triar lliurement el professional de l'advocacia que l’hagi d’assistir en la seva defensa'', pel que cal entendre que aquest debat, que no hagués hagut d’existir, queda tancat amb la literalitat d’aquest article. 

• En l’àmbit de la confidencialitat de les comunicacions i el secret professional:

S’estableix una novetat important en l’art. 16, que disposa que ‘'les comunicacions mantingudes exclusivament entre els defensors de les parts en ocasió d'un litigi o procediment, qualsevol que sigui el moment en què tinguin lloc o la seva finalitat, fins i tot en fase extrajudicial, són confidencials i no podran fer-se valer en judici ni tindran valor probatori (...) excepte que s’hagi acceptat expressament dita aportació o consti l’advertència expressa i explícita de poder ser utilitzades en judici.’’

• En relació al dret d'informació sobre les conseqüències d'una eventual condema en costes, s'estableix una altra novetat important en l’art. 6.2.e), que regula el dret dels col·legis de l’advocacia a ‘'elaborar i publicar criteris orientatius, objectius i transparents, que permetin quantificar i calcular l'import raonable dels honoraris als únics efectes de la seva inclusió en una taxació de costes o en una jura de comptes''.

Per tant, s’hauria de donar per tancat el debat sobre la possibilitat d’elaborar criteris orientatius, que ha generat una controvèrsia enorme entre els col·legis de l’advocacia i la CNMC, que els ha imposat multes estratosfèriques.