Engreixant el problema rural

Globalment, de la ramaderia no es pot treure res prou bo per compensar el mal que fa. Fem de tot per ignorar-ho perquè estem programats culturalment perquè ens agradi la carn, ens la fan associar a la celebració i la força. Neguem que la ramaderia protagonitza l’antropocè o la condemna del planeta a mans humanes. La natura hauria de tenir en el món rural un aliat i no un enemic. Administrativament el que és rural s’ha definit en negatiu, és a dir, com allò no urbà. Els municipis amb menys de 2.000 persones censades són rurals i acullen el 5% de la població. El món rural no s’ajustaria a la visió mística i bucòlica de l’Arcàdia. Hi ha molts exemples de com el poder gira l’esquena al món rural, i això el fa un bon candidat perquè s’agafi al clau roent de les propostes d’hidroelèctriques, abocadors, cementiris de residus nuclears i macroexplotacions d’animals. Tots fan creure que són necessaris. La veritat és que el capital va allà on paga poc per molt, on troba poca resistència, mà d’obra escanyada i pocs testimonis que puguin denunciar. Les explotacions ramaderes van anar desapareixent del centre urbà al mateix temps que s’intensificava l’èxode rural.

Els pobles són els més indicats, tot i que no els únics, per beneficiar-se i prendre cura del patrimoni cultural tradicional i mediambiental. Del món rural s’ha de preservar una forma de col·laboració comunitària on tothom es coneix i coopera. Del món rural s’hauria de poder inferir una relació més íntima i respectuosa amb la natura tenint com a assignatura pendent ser menys despietat amb els animals. Com que la identitat és un concepte (per llegir més...) https://directa.cat/engreixant-el-problema-rural/