Infraestructura verda al PDUM, un cas de wishful thinking?

En teoria, l'anàlisi de la infraestructura verda hauria d'incloure la identificació d'espècies amenaçades i dels processos ecològics que cal preservar. A partir d'aquesta diagnosi, el PDUM podria oferir una visió crítica de la situació actual i proposar polítiques basades en evidències, com la creació de diferents tipus de parcs.

La manca d'un mètode consistent que permeti identificar el que és més important resulta en un document confús, sense clarificació de prioritats ni estratègies específiques. Aquesta manca de concreció, sumada als temes urgents que no es consideren, pot convertir el PDUM en un simple exercici de wishful thinking que no resol els problemes reals.

Punts importants que falten

Prioritats de biodiversitat: L'àrea metropolitana acull les últimes poblacions d'espècies molt amenaçades a Catalunya, i alguns paisatges ja s'han extingit en els últims 20 anys. El PDUM podria ser una eina clau per garantir la supervivència d'aquestes espècies i hàbitats.

Gestió del verd públic: Per dissenyar estratègies de gestió efectives, cal identificar primer quins llocs, espècies i processos específics s'han de protegir. El verd públic pot salvar espècies!. La ciència de l'ecologia del paisatge és clau per a aquesta funció. Però el terme "ecologia del paisatge" no apareix ni una vegada al document ambiental del PDUM.

Freqüentació humana: Després de 37 anys gestionant la pressió humana sobre el Parc de Collserola, aquest hauria de ser un referent internacional en "recreation ecology". A partir d'aquesta experiència, s'haurien de proposar mesures concretes no només per Collserola, sinó també per la resta d’espais naturals afectats per l'afluència de persones i mascotes.

Infraestructura blava: No es tracta només d'identificar zones d'infiltració o àrees inundables. Falten mapes dels canals i rieres que permeten el pas de les anguiles. La connectivitat ecològica es concreta en coses com aquestes!. També manquen mapes detallats dels darrers punts de reproducció d'amfibis i rèptils, com el tòtil o el llangardaix ocel·lat, que han perdut més del 70% de les seves poblacions en 30 anys. També és vital connectar aquestes zones.

Gestió de zones humides: No s’aborda la manca d’un pla clar de gestió del cicle de l'aigua en els espais naturals del delta del Llobregat. Les zones humides són ecosistemes que depenen de l'aigua. Per aixó s'ha de gestionar el cicle de l'aigua. Avui dia encara no hi ha cap sistema integral de gestió del cicle de l'aigua després de 19 anys d'existència del Consorci dels Espais Naturals del Delta del llobregat..

Ampliació de l'aeroport: No s'ha presentat cap visió estratègica sobre l'ampliació de l'aeroport, ni tan sols un simple anàlisi d'escenaris. Tampoc hi ha cap valoració de l'impacte que podria tenir sobre la viabilitat de l'activitat agrícola l'ampliació recent de la zona ZEPA del delta del Llobregat.

Coherència amb l’ordenació: La manca d'una visió global clara comporta incoherències, com el fet que sota la categoria de "Sistema d'equipaments estructurants" apareixen àrees de més de 20 hectàrees al delta del Llobregat, que impedirien la creació de noves zones humides en aquest espai.

El problema del wishful thinking és que crea la falsa impressió que els problemes es resolen, quan en realitat s'estan perpetuant els processos de degradació.