La compra d' electrodomèstics recondicionats. Afectacions de l'economia circular, en els drets de les persones consumidores

Són molts els electrodomèstics que comprem al llarg de la nostra vida, atès que aquests aparells solen patir un ús intensiu que els desgasta fins que deixen de funcionar, com passa amb les rentadores, els frigorífics, els forns, l’encimares, els televisors o els aparells d'aire condicionat, entre molts altres.

Pot succeir que el cost de la reparació del producte sigui superior al cost de la compra d' un de nou o que directament no es pugui reparar, perquè ja no existeixen peces de recanvi.

Altres vegades, els electrodomèstics continuen funcionant, però els avenços tecnològics fan que es tornin obsolets i tal vegada, ens veiem impulsats a adquirir un model d'aquests electrodomèstics, més eficient energèticament, o amb majors prestacions tecnològiques, en els casos, per exemple, dels ordinadors, els telèfons intel·ligents o els televisors.

En ocasions, són les mateixes empreses productores, les que forcin les persones consumidores a adquirir nous productes, davant la impossibilitat d' actualitzar els sistemes operatius més antics o davant d' incompatibilitats en el seu ús amb productes més moderns.

Evitar que els productes de consum, en aquest cas, els electrodomèstics es converteixin en un residu, és una qüestió que ha de preocupar tota la cadena de producció i distribució dels electrodomèstics, però també les persones consumidores, que poden contribuir, en primer lloc, gestionant de forma sostenible els residus per protegir el medi ambient,  valorant, en altres casos, la possibilitat d' adquirir productes recondicionats.

L' etiquetatge dels productes recondicionats

Com veurem amb més detall en una anàlisi normatiu posterior, els productes recondicionats hauran de provenir de centres de preparació per a la reutilització (CPR).

Aquests productes han de portar un etiquetatge on consti:

·         Que és un aparell recuperat.

·         El logotip del CPR.

·         El telèfon de contacte del CPR.

·         El tipus d' aparell i model.

·         Característiques.

·         Preu.

·         Data de recuperació.

·         Temps de garantia.

·         Informació de cops o tares, si les tingués, i si aquestes influeixen o no influeixen en el funcionament de l' aparell, i de quina manera.

·         Codi exclusiu de cada aparell.

·         Codi de barres.

Hem de tenir en compte que tot el procés de preparació per a la reutilització ha de quedar anotat a l' arxiu cronològic electrònic que asseguri la traçabilitat del producte que generarà una base de dades. La base de dades contindrà:

a) Totes les dades recollides en els protocols.

b) L' historial de cada aparell recuperat.

c) La procedència, incidències, reparacions, peces canviades, treballadors que han intervingut en el procés, temps i preu.

Aquest programa estarà connectat a la plataforma informàtica que permetrà que les administracions competents disposin de les dades de reutilització. El programa generarà tres etiquetes que s' enganxaran:

·         En el mateix aparell.

·         En el protocol.

·         En la garantia.

·         Cada adhesiu tindrà un codi exclusiu aportat pel gestor.

Això significa, que la persona consumidora ha de disposar d' aquesta etiqueta, tant en el producte com en el document de garantia.

I pel que fa a la postvenda, ha de quedar clar que els centres de reutilització han de proporcionar una garantia segons estableix el Reial Decret Legislatiu 1/2007, de 16 de novembre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei General per a la Defensa dels Consumidors i Usuaris i altres lleis complementàries. Entre altres aspectes, la garantia contindrà:

·         Totes les dades del CPR: nom, adreça i telèfon.

·         Temps que dura la garantia.

·         Condicions de la garantia.

·         Possibilitats de devolució de l' import pagat, per manca de conformitat de comprador, en els primers sis mesos.

·         Zona que cobreix la garantia.

·         Condicions en què deixa de tenir garantia un aparell, per mala manipulació o per defectes aliens al propi funcionament.

La garantia dels productes recondicionats

Ja hem vist que en la venda dels productes recondicionats, els centres de preparació per a la reutilització (CPR) hauran de donar-nos una garantia.

Aquí hem de distingir entre la garantia legal del producte i la garantia comercial.

En el cas de la garantia legal dels AEE els CPR són responsables de les faltes de conformitat que existeixin en el moment del lliurament o del subministrament i es manifestin en un termini de tres anys des del lliurament en el cas de béns o de dos anys en el cas de continguts o serveis digitals,  però aquest termini, es pot disminuir, per un termini menor a un any des del lliurament, per tractar-se de béns de segona mà, la qual cosa implica un clar desavantatge, segons sigui el preu pagat.

Pel que fa als serveis postvenda, també hem de ser conscients que els productes recondicionats, poden ser models que ja s' han deixat de fabricar i que els productors només tenen l' obligació de garantir l' existència d' un adequat servei tècnic, així com de recanvis durant el termini mínim de deu anys a partir de la data en què el bé deixi de fabricar-se.

Però vegem amb més detall, quina és la regulació que hem de conèixer, pel que fa a totes aquestes qüestions.

El context normatiu del recondicionament dels electrodomèstics

 L'article 18 de la Llei 7/2022, de 8 d'abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular , quan ens parla de les mesures per prevenir la generació de residus, que han d'adoptar les autoritats competents, cita, entre d'altres, les següents mesures:

a) Promoure i donar suport als models de producció i de consum sostenibles i circulars.

b) Fomentar el disseny, la fabricació i l'ús de productes que siguin eficients en l'ús de recursos, duradors i fiables (també en termes de vida útil i absència d'obsolescència prematura), reparables, reutilitzables i actualitzables.

c) Identificar els productes que continguin matèries primeres fonamentals definides per la Comissió Europea, a fi de prevenir que aquestes esdevinguin residus mitjançant l' aplicació d' altres mesures contemplades en aquest apartat.

d) Fomentar la reutilització dels productes i components de productes, entre d' altres, mitjançant donació, i la implantació de sistemes que promoguin activitats de reparació, reutilització i actualització, en particular per als aparells elèctrics i electrònics, piles i acumuladors, tèxtils i mobles, envasos i materials i productes de construcció.

e) Fomentar, quan sigui necessari i sens perjudici dels drets de propietat intel·lectual i industrial, la disponibilitat de peces de recanvi i eines necessàries, manuals d'instruccions, informació tècnica o altres instruments, equips o programes informàtics que permetin reparar, reutilitzar i actualitzar productes sense posar en perill la seva qualitat i seguretat, havent de tenir-se en compte les obligacions establertes a nivell de la Unió Europea o nacional sobre peces de recanvi disponibles per a determinats productes.

L' apartat segon del mateix article estableix que queda prohibida la destrucció o la seva eliminació mitjançant dipòsit en abocador d' excedents no venuts de productes no peribles tals com tèxtils, joguines o aparells elèctrics, entre d' altres, llevat que aquests productes s' hagin de destruir conforme a una altra normativa o per protecció del consumidor i seguretat.

Aquests excedents es destinaran en primer lloc a canals de reutilització, incloent la seva donació, i quan això no sigui possible, a la preparació per a la reutilització o a les següents opcions de la jerarquia de residus, respectant l' ordre establert a l' article 8.

A destacar especialment l' apartat novè d' aquest mateix article que estableix que amb l'objecte d' evitar l'obsolescència prematura de determinats productes, el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic durà a terme estudis específics que analitzin la vida útil dels mateixos, i que serveixin de base per adoptar mesures encaminades a evitar aquesta obsolescència i n' informarà el Consell de Ministres i les Corts Generals en el termini de dos anys des de l' entrada en vigor d' aquesta llei.

I també l'apartat desè, del mateix article, que estableix que els qui comercialitzin a Espanya equips elèctrics o electrònics informaran el consumidor sobre la reparabilitat d'aquests productes. A aquests efectes, reglamentàriament es regularà un índex de reparabilitat per a equips elèctrics i electrònics, així com les obligacions d' informació al consumidor sobre el mateix.

Les persones consumidores hauran de rebre, a partir d'ara, un plus d'informació referida a l'índex de reparabilitat, per poder realitzar la seva compra conscient i responsable.

Pel que fa específicament als electrodomèstics, el  Reial decret 110/2015, de 20 de febrer, sobre residus d'aparells elèctrics i electrònics (modificat per Reial decret 27/2021, de 19 de gener, i per Reial decret 208/2022, de 22 de març), en el seu article tercer estableix les següents definicions, per la qual cosa ara ens interessa.

Article 3. A més de les definicions contingudes en la Llei 22/2011, de 28 de juliol (ara derogada per la Llei 7/2022, de 8 d'abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular), als efectes d'aquest reial decret s'entendrà per:

a) «Aparells elèctrics i electrònics» o «AEE»: tots els aparells que per funcionar degudament necessiten corrent elèctric o camps electromagnètics, i els aparells necessaris per generar, transmetre i mesurar aquests corrents i camps, i que estan destinats a utilitzar-se amb una tensió nominal no superior a 1.000 volts en corrent altern i 1.500 volts en corrent continu.

b) «AEE usats»: els AEE que malgrat haver estat utilitzats no han adquirit la condició de residu ja que el seu posseïdor no els rebutja o no té la intenció o obligació de rebutjar-los, i té la intenció que se'ls doni un ús posterior.

f) «Residus d'aparells elèctrics i electrònics» o «RAEE»: tots els aparells elèctrics i electrònics que passen a ser residus d'acord amb la definició que consta a l'article 3.a) de la Llei 22/2011, de 28 de juliol. Aquesta definició comprèn tots aquells components, subconjunts i consumibles que formen part del producte en el moment en què es rebutja.

g) «AEE molt petits» i «RAEE molt petits»: els AEE i els RAEE, que no tenen cap dimensió exterior superior als vint-i-cinc centímetres.

h) «Productor d'AEE»: qualsevol persona física o jurídica que, amb independència de la tècnica de venda utilitzada en el sentit de la Llei 7/1996, de 15 de gener, d'Ordenació del Comerç Minorista en matèria de contractes a distància:

1r estigui establerta a Espanya i fabriqui AEE sota el seu propi nom o la seva pròpia marca, o els dissenyi o fabriqui i comercialitzi sota el seu nom o marca en el territori espanyol; o

2n estigui establerta a Espanya i revengui sota el seu propi nom o la seva pròpia marca AEE fabricats per tercers, sense que pugui considerar-se «productor» al venedor si la marca del productor figura en l'aparell, conforme a l'incís 1r; o

3r estigui establerta a Espanya i es dediqui professionalment a la introducció en el mercat espanyol d' AEE procedents de tercers països o d' un altre Estat membre; o

4t venda AEE per mitjans de comunicació a distància directament a llars particulars o a usuaris professionals a Espanya, i estigui establerta en un altre Estat membre o en un tercer país.

No seran considerats «productors d'AEE» els qui es limitin a prestar finançament mitjançant qualsevol acord de finançament dels definits en la lletra i), tret que també actuïn com a productor en els sentits definits en els incisos 1r a 4t

i) «Acord de finançament»: qualsevol acord o disposició de préstec, arrendament financer, lloguer o venda diferida relacionat amb qualsevol aparell, ja es prevegi o no en els termes d'aquest acord o disposició, o de qualsevol acord o disposició accessòria, la transferència o la possibilitat de transferència de propietat de l'aparell.

j) «Representant autoritzat»: persona física o jurídica establerta a Espanya nomenada pel productor d'AEE que estigui establert en un altre Estat membre, i que serà responsable de complir les obligacions de l'esmentat productor en el territori nacional als efectes d'aquest reial decret. En aquest sentit, productor d' AEE és el definit en els incisos 1r a 3r de l' apartat h) que, malgrat el que disposen els esmentats incisos 1r a 3r, podrà nomenar un representant autoritzat.

El productor definit en l' apartat h) incís 4t, que establert a Espanya vengui AEE en un altre estat membre en el qual no estigui establert, nomenarà un representant autoritzat en aquest estat membre com a persona responsable de complir les obligacions del productor en aquest estat membre. Igualment, el productor definit a l' apartat h) incís 4t, establert en un altre Estat membre que comercialitzi AEE a Espanya, nomenarà un representant autoritzat a Espanya com a persona responsable de complir les obligacions del productor al nostre territori. El nomenament d' un representant autoritzat es farà mitjançant apoderament per escrit.

k) «Distribuïdor»: qualsevol persona física o jurídica de la cadena de subministrament que, amb independència de la tècnica de venda utilitzada, comercialitzi un AEE. La present definició no impedirà a un distribuïdor ser alhora productor en el sentit de la lletra h).

l) «RAEE domèstics»: els RAEE procedents de llars particulars o de fonts comercials, industrials, institucionals i d'un altre tipus que, per la seva naturalesa i quantitat, siguin similars als procedents de llars particulars.

Els AEE que poguessin ser utilitzats tant en llars particulars com per usuaris diferents de les llars particulars, quan es converteixin en residus, tindran la consideració de RAEE domèstics.

Per exclusió, els «RAEE no domèstics» tindran la consideració de «RAEE professionals».

m) «Residus històrics»: els RAEE procedents de productes introduïts al mercat abans del 13 d'agost de 2005.

n) «Comercialització»: tot subministrament, remunerat o gratuït, d'un producte per a la seva distribució, consum o utilització en el mercat espanyol en el transcurs d'una activitat comercial.

ñ) «Introducció o posada en el mercat»: la primera comercialització de manera professional d'un producte al territori espanyol.

o) «Extracció»: manipulació manual, mecànica, química o metal·lúrgica amb el resultat que les substàncies, mescles i components, especialment els perillosos, quedin continguts en un flux identificable o una part identificable d'un flux en el procés de tractament. Una substància, barreja o component és identificable quan es pot supervisar per verificar que el tractament al qual ha estat sotmès és segur per al medi ambient.

s) «Pes de l'AEE o RAEE»: pes en quilos de l'aparell elèctric i electrònic o del seu residu, excloent el pes dels embalatges, instruccions, manuals o similars, els accessoris que no són necessaris per al seu ús o funcionament, i les piles i acumuladors que estan sota la regulació del Reial decret 106/2008, d'1 de febrer,  sobre piles i acumuladors i la gestió ambiental dels seus residus . En el cas que les piles o acumuladors no puguin extreure's manualment s'indicarà expressament que es tracta de «pes amb pila inclosa» o «ppi».

t) «Plataforma logística»: a efectes d'aquest reial decret, és la instal·lació de recollida i emmagatzematge de RAEE en l'àmbit de la distribució d'AEE.

u) «Xarxa de recollida dels productors d'AEE»: xarxa integrada pel conjunt de punts, instal·lacions, contenidors i sistemes de recollida de RAEE establertes pels productors d'AEE, complementàries a les restants instal·lacions de recollida previstes a l'article 15.

v) «Tractament de RAEE»: Operació de valorització o eliminació de RAEE, inclosa la preparació anterior a la valorització o eliminació, en les quals s'inclouran la preparació per a la reutilització, així com les operacions que es denominaran de «tractament específic de RAEE», que són els tractaments realitzats amb posterioritat a la preparació per a la reutilització, reflectits en l'article 31.2,  segon paràgraf i a l' annex XIII.

A destacar el que s' estableix en el seu article 13 referent al lliurament de l' AEE usat per a la reutilització, quan diu que els usuaris d' AEE domèstics i professionals, quan sigui possible, destinaran els aparells usats a un segon ús mitjançant el seu lliurament: a entitats socials sense ànim de lucre que puguin donar un segon ús als aparells,  als establiments dedicats al mercat de segona mà, o a través d' altres vies de lliurament per a la seva reutilització i allargament de la vida útil dels productes.

En el cas que existeixi una comercialització de l'aparell usat, aquesta s'acreditarà a través d'un document, com una factura formalitzada, que acompanyi l'AEE i que pogués identificar el comprador i el venedor, i serà d'aplicació la normativa vigent en matèria de comerç interior, en particular la Llei 7/1996, de 15 de gener,  d'Ordenació del Comerç Minorista –LOCM-, i el Reial Decret Legislatiu 1/2007, de 16 de novembre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei General per a la Defensa dels Consumidors i Usuaris i altres lleis complementàries –TRLGDCU-.

Quan no procedeixi el lliurament previst en l' apartat anterior perquè l' aparell resulta inutilitzable, per manca de components essencials o per danys estructurals difícilment reparables, entre altres causes, els usuaris d' AEE hauran de lliurar-los com a RAEE seguint les previsions d' aquest Reial decret, que és el que vam analitzar ara.

La seguretat dels productes de segona mà

Ja veiem que no tots els productes podran destinar-se al mercat de segona mà perquè és molt possible que els faltin components essencials o tinguin danys estructurals difícilment reparables o fins i tot, hi hagi indicis que faci preveure que poden constituir un perill per a la seguretat de les persones consumidores.

Recordem que el TRLGDCU en el seu article 11 s' estableix el deure general de seguretat i que en el seu apartat primer ens diu que els béns o serveis posats en el mercat han de ser segurs i, en el seu apartat segon, que es consideren segurs els béns o serveis que, en condicions d' ús normals o raonablement previsibles,  inclosa la seva durada, no presentin cap risc per a la salut o seguretat de les persones, o únicament els riscos mínims compatibles amb l' ús del bé o servei i considerats admissibles dins d' un nivell elevat de protecció de la salut i seguretat de les persones.

Aquest deure de seguretat es desenvolupa més en el Reial decret 1801/2003, de 26 de desembre, sobre seguretat general dels productes i en el Reial decret 1468/1988, de 2 de desembre, pel qual s'aprova el Reglament d'etiquetatge, presentació i publicitat dels productes industrials destinats a la seva venda directa als consumidors i usuaris.

L'article 2 del RD 18101/2003 ens defineix un producte segur com qualsevol producte que, en condicions d'utilització normals o raonablement previsibles, incloses les condicions de durada i, si escau, de posada en servei, instal·lació i de manteniment, no presenti cap risc o únicament riscos mínims compatibles amb l'ús del producte i considerats admissibles dins del respecte d'un nivell elevat de protecció de la salut i de la seguretat de les persones, tenint en compte, en particular, dels elements següents:

1r. Les característiques del producte, entre elles la seva composició i envàs.

2n. L' efecte sobre altres productes, quan raonablement es pugui preveure la utilització del primer juntament amb els segons.

3r. La informació que acompanya el producte. En particular, l'etiquetatge; els possibles avisos i instruccions d'ús i eliminació; les instruccions de muntatge i, si escau, instal·lació i manteniment, així com qualsevol altra indicació o informació relativa al producte.

4t. La presentació i publicitat del producte.

5è Les categories de consumidors que estiguin en condicions de risc en la utilització del producte, en particular, els infants i la gent gran.

La possibilitat d' assolir nivells superiors de seguretat o d' obtenir altres productes que presentin menor grau de risc no serà raó suficient per considerar que un producte és insegur.

I, per contra, el mateix article defineix, per oposició, com a producte insegur, qualsevol que no respongui a la definició de producte segur.

 Així doncs, ja veiem que, d'entrada, els productes electrodomèstics que pretenguin vendre's de segona mà, segurament ni disposaran d'instruccions de funcionament, ni dels embalatges originals, amb la qual cosa la persona consumidora que els vulgui adquirir, pot trobar-se davant d'un producte insegura pel que fa a les advertències de seguretat.

A més, qualsevol producte nou, ha d' haver estat avaluat, pel que fa a les normes de seguretat.

El mateix article segon, defineix les normes UNE, com l'especificació tècnica aprovada pels organismes de normalització reconeguts, la referència dels quals hagi estat publicada en el «Butlletí Oficial de l'Estat», conforme a l'establert en el Reial decret 2200/1995, de 28 de desembre, pel qual s'aprova el Reglament d'infraestructura per a la qualitat i seguretat industrial.

I, en el seu article tercer, s' estableix, per la qual cosa es refereixi a l' avaluació de la seguretat, que es considerarà que un producte que vagi a comercialitzar-se a Espanya és segur quan compleixi les disposicions normatives d' obligat compliment a Espanya que fixin els requisits de salut i seguretat.

En els aspectes d' aquestes disposicions normatives regulats per normes tècniques nacionals que siguin transposició d' una norma europea harmonitzada, es presumirà que també un producte és segur quan sigui conforme a aquestes normes.

Quan no existeixi disposició normativa d' obligat compliment aplicable o aquesta no cobreixi tots els riscos o categories de riscos del producte, per avaluar la seva seguretat, garantint sempre el nivell de seguretat que els consumidors poden esperar raonablement, es tindran en compte els següents elements:

a) Normes tècniques nacionals que siguin transposició de normes europees no harmonitzades.

b) Normes UNE.

c) Les recomanacions de la Comissió Europea que estableixin directrius sobre l' avaluació de la seguretat dels productes.

d) Els codis de bones pràctiques en matèria de seguretat dels productes que estiguin en vigor en el sector, especialment quan en la seva elaboració i aprovació hagin participat els consumidors i l' Administració pública.

e) L' estat actual dels coneixements i de la tècnica.

I l' apartat cinquè del mateix article estableix, als efectes de l' adopció de les corresponents mesures administratives de reacció, llevat de prova en contrari, es presumirà que un producte és insegur quan:

a) El producte o les instal·lacions on s'elabori no tinguin les autoritzacions o altres controls administratius preventius necessaris establerts amb la finalitat directa de protegir la salut i seguretat dels consumidors i usuaris. En particular, quan estant-hi obligat, el producte hagi estat posat al mercat sense la corresponent «declaració CE de conformitat», el «marcat CE» o qualsevol altra marca de seguretat obligatòria.

b) Manca de les dades mínimes que permetin identificar el productor.

c) Pertanyi a una gamma, lot o una remesa de productes de la mateixa classe o descripció on s' hagi descobert algun producte insegur.

Pot un producte de segona mà, disposar de l'etiquetatge "CE", però serà molt difícil conèixer, per part del comerç que vulgui tornar a posar al mercat el producte, per donar-li una segona vida, si es mantenen intactes les característiques de seguretat que es van avaluar en el seu moment, seguint les normatives d'avaluació.

De fet, l'etiquetatge i la informació obligatòria han d'acompanyar sempre els productes, fins i tot els de segona mà, com s'estableix en el Reial decret 1468/1988.

En aquest sentit s'ha de tenir en compte el que s'estableix a l'article 30 del Reial Decret 110/2015, quan ens parla de la preparació per a la reutilització i ens diu que en aplicació del principi de jerarquia de residus es donarà prioritat a la preparació per a la reutilització dels RAEE, dels seus components,  subconjunts i consumibles.

Aquesta preparació s' ha de dur a terme en les etapes més properes a la recollida inicial per gestors autoritzats segons els requisits previstos a l' annex IX.

Per a això es podran lliurar els RAEE, directament pels usuaris als propis centres de preparació per a la reutilització, o es podran revisar i classificar els RAEE en les instal·lacions de recollida tal com s'estableix en l'article 18.

Els RAEE que, després de la seva classificació, no siguin susceptibles de ser preparats per a la reutilització, seran enviats a les instal·lacions de tractament.

Els gestors de preparació per a la reutilització arribaran a acords amb les instal·lacions de tractament específic sobre els RAEE recollits i destinats a la preparació per a la reutilització i el lliurament dels RAEE i els components rebutjats a aquestes per complir amb els objectius de valorització previstos a l'article 32.

Un cop finalitzat el procés de preparació per a la reutilització, el residu passarà a ser un AEE o un component recuperat.

Així doncs, un cop finalitzat el procés deixa de ser un residu i torna a ser un aparell elèctric o electrònic.

La resta de RAEE que no hagin estat destinats a la preparació per a la reutilització, així com els RAEE o els components que hagin estat rebutjats després de la preparació per a la reutilització, es tractaran en instal·lacions de tractament específicament autoritzades per a cada cas, segons el que preveu l'article 37 o en condicions equivalents en el cas de tractar-se en instal·lacions fora de la Unió Europea.

Pel que fa als aspectes de seguretat, hem de prestar atenció a l'ANNEX IX del Reial decret 110/2015, que ens parla dels requisits tècnics per a la preparació per a la reutilització.

Sempre cal fer una selecció inicial dels RAEE, seguint uns criteris per classificar els RAEE per a la preparació per a la reutilització

1. Inspecció visual:

Els aparells que compleixin amb un o més dels criteris que s'exposen a continuació, seran separats de la resta com a «RAEE no reutilitzables» i s'enviaran a una planta de tractament de RAEE:

a) Carcasses incompletes (absència de tapes o parts de la pròpia carcassa).

b) Absència de components essencials (per exemple, que un frigorífic no disposi del compressor).

c) Aparells en deficients condicions generals.

d) Aparells molt oxidats i amb nombrosos danys superficials (per exemple, cops, ratllades, forats, etc.).

2. Proves de seguretat del funcionament elèctric dels aparells elèctrics:

És aconsellable que, in situ i abans del seu transport al centre de preparació per a la reutilització, es comprovi el funcionament elèctric dels aparells i quan sigui aplicable, comprovar l' aïllament, la presa de terra i els curtcircuits. Quan els aparells no superin les comprovacions elèctriques de seguretat, es valorarà la seva possible reparació i el seu enviament a una planta de tractament de RAEE.

3. Consum energètic:

Els RAEE podran preparar-se per a la reutilització i reutilitzar-se si posseeixen, en el cas de frigorífics, congeladors, rentadores i rentaplats una etiqueta energètica B o superior i en aparells d' aire condicionat i assecadores una etiqueta C o superior. Cada RAEE preparat per a la reutilització anirà acompanyat de l' etiqueta energètica corresponent.

No és recomanable la preparació per a la reutilització de pantalles de tubs de raigs catòdics que impliqui la seva obertura, a causa de la presència de revestiments fluorescents de fòsfor. Les pantalles de tubs de raigs catòdics només podran ser preparades per a la seva reutilització fins a l'1 de gener de 2016.

Un cop feta aquesta primera selecció, els productes es poden enviar a una instal·lació de preparació per a la reutilització que compleixi els requisits següents:

1. Un centre de preparació per a la reutilització (CPR) realitzarà les tasques corresponents de verificació, segregació, reparació, neteja, comptarà amb una xarxa comercial al públic que informi que es tracta d'aparells recuperats a partir de RAEE, a més d'un servei postvenda de garantia i reparació dels aparells que ven. Aquest centre serà, al seu torn, el responsable de la recollida dels RAEE així com d' assegurar la seva traçabilitat.

2. Un CPR complirà amb els següents requisits que formaran part de la llista de comprovació del sistema d'inspecció:

2.1 Descripció de la instal·lació.

a) La instal·lació elèctrica estarà adaptada a les necessitats de comprovació dels aparells:

1r Amb suficient potència per als aparells a comprovar.

2n Amb endolls amb prou capacitat per suportar el consum d'una placa de cuina (recomanat 20 ampers com a mínim).

3r. Amb amperímetres que marquin el consum dels aparells.

4t Amb endolls protegits per diferencials per detectar fuites elèctriques.

5è Amb magneto-tèrmics per detectar curtcircuits o consums excessius.

b) La instal·lació d'aigua disposarà d'aixetes independents per a cada lloc de prova d'aparells. Es considerarà la recirculació de l' aigua utilitzada en les proves, per tal d' estalviar aquest recurs. La zona de proves amb aparells que utilitzin aigua, estarà preparada per evitar que qualsevol fuita d' aigua produeixi accidents de derivació no desitjats. La instal·lació estarà impermeabilitzada per evitar lixiviats.

2.2 Eines prioritàriament elèctriques, per tal d' evitar esforços i dolències a llarg termini.

a) Es disposaran aparells de mesura que confirmin la seguretat i el bon funcionament dels aparells:

1r Mesuradors de temperatura.

2n Mesuradors d' àudio.

3r Mesuradors de revolucions.

4t Mesuradors de fuites dels microones.

b) La instal·lació disposarà de diferencials, amperímetres i magneto-tèrmics portàtils.

c) Les eines seran prioritàriament elèctriques, per tal d' evitar esforços, i dolències a llarg termini.

2.3 Equipament personal de seguretat.

a) Uniforme de treball.

b) Calçat de protecció front riscos elèctrics.

c) Guants de seguretat, que eviti contactes o derivacions.

d) Ulleres per a soldadura o contra la pols.

e) Mascaretes en cas de necessitat.

f) Altres requeriments que s' estableixi en l' avaluació de riscos laborals.

C. Procediments de preparació per a la reutilització

1. El CPR establirà procediments amb les operacions a realitzar per a cada residu que permetin controlar la traçabilitat i delimitar les pautes per a la seva comprovació i reparació, fent especial èmfasi en la seguretat de l'equip final.

2. Els procediments inclouran controls de qualitat, emplenats per un responsable tècnic. Cada procediment, inclourà la metodologia específica per realitzar les manipulacions, les comprovacions o reparacions de l' equip.

3. Tot procés de preparació per a la reutilització d'un RAEE passarà, almenys, per les següents fases:

a) Test de seguretat elèctrica.

1r Tot aparell reutilitzable ha de ser segur per al seu ús.

2n El seu control de qualitat ha d' assegurar comprovacions elèctriques, fuita d' ones, de gasos o qualsevol altra disfunció que pugui generar inseguretat.

3r El seu control de qualitat ha d' assegurar comprovacions de pèrdues d' aigua, trencament de maneguins, etc.

b) Test de funcionament: Tot aparell ha de funcionar eficaçment segons el que es descrigui en el seu full de característiques, que acompanyarà l' aparell en la seva venda.

c) Eliminació de dades personals, en cas d' equips d' informàtica i telecomunicacions: S' eliminaran totes les dades personals dels equips d' informàtica i telecomunicacions abans de procedir a la seva reutilització. S' utilitzarà un programari certificat a tal efecte.

d) Extracció/actualització de programari: Els aparells informàtica i telecomunicacions han de disposar d'un sistema operatiu en funcionament.

e) Reparació: Els CPR han de reparar els aparells segons un procediment de reparació documentat: Preferiblement, hauran d' utilitzar peces originals o peces de recanvi aprovades pel fabricant per a la reparació dels AEE. Si l' aparell es repara amb peces que no són originals o no aprovades pel fabricant, el centre haurà de garantir que l' aparell compleix amb la legislació vigent.

f) Neteja.

1r El CPR comptarà amb un llistat de productes de neteja respectuosos amb el medi ambient.

2n Tindrà establert un protocol de control de qualitat final atès que la neteja és un element essencial.

g) Preparació per a la venda i etiquetatge: Després de passar pel control de qualitat de la neteja, l' aparell ha de ser etiquetat indicant:

– Que és un aparell recuperat.

– El logotip del CPR.

– El telèfon de contacte del CPR.

– El tipus d'aparell i model.

– Característiques.

– Preu.

– Data de recuperació.

– Temps de garantia.

– Informació de cops o tares, si les tingués, i si aquestes influeixen o no influeixen en el funcionament de l'aparell, i de quina manera.

– Codi exclusiu de cada aparell.

– Codi de barres.

D. Informació del procés

1. El procés de preparació per a la reutilització quedarà anotat a l'arxiu cronològic electrònic que asseguri la traçabilitat del producte que generarà una base de dades. La base de dades contindrà:

a) Totes les dades recollides en els protocols.

b) L' historial de cada aparell recuperat.

c) La procedència, incidències, reparacions, peces canviades, treballadors que han intervingut en el procés, temps i preu.

2. Aquest programa estarà connectat a la plataforma informàtica que permetrà que les administracions competents disposin de les dades de reutilització. El programa generarà tres etiquetes que s' enganxaran:

a) En el mateix aparell.

b) En el protocol.

c) En la garantia.

d) Cada adhesiu tindrà un codi exclusiu aportat pel gestor.

E. Requisits de la postvenda

1. Els centres de reutilització proporcionaran una garantia segons estableix el TRLGDCU. Entre altres aspectes, la garantia contindrà:

a) Totes les dades del CPR: nom, adreça i telèfon.

b) Temps que dura la garantia.

c) Condicions de la garantia.

d) Possibilitats de devolució de l' import pagat, per manca de conformitat de comprador, en els primers sis mesos.

e) Zona que cobreix la garantia.

f) Condicions en què deixa de tenir garantia un aparell, per mala manipulació o per defectes aliens al propi funcionament.

2. Un cop finalitzat el procés de preparació per a la reutilització, els RAEE resultants tindran la consideració d'AEE recuperats.

Quin paper juga cada actor en la gestió dels electrodomèstics, al final de la seva vida útil?

 Pel que fa a les persones consumidores, l'article 4 del Reial decret 110/2015, de 20 de febrer, sobre residus d'aparells elèctrics i electrònics l'usuari de l'AEE usat podrà destinar-lo a la seva reutilització o rebutjar-lo com a residu, en aquest segon cas tindrà la consideració de productor del RAEE.

La seva responsabilitat conclou amb el lliurament del RAEE a les instal·lacions o punts de recollida de les Entitats Locals, dels distribuïdors, dels gestors de residus o amb el seu lliurament a les xarxes de recollida dels productors d'AEE, en els termes previstos en aquest reial decret. L' usuari podrà exigir acreditació documental del lliurament segons el previst en aquest Reial decret.

Ja hem dit que els residus d'aparells elèctrics i electrònics -RAEE- són tots els aparells elèctrics i electrònics que passen a ser residus d'acord amb la definició que consta a l'article 3.a) de la Llei 22/2011, de 28 de juliol. Aquesta definició comprèn tots aquells components, subconjunts i consumibles que formen part del producte en el moment en què es rebutja.

Els RAEE domèstics són els procedents de llars particulars o de fonts comercials, industrials, institucionals i d' altre tipus que, per la seva naturalesa i quantitat, siguin similars als procedents de llars particulars.

Arribat el moment d'eliminar aquests residus, l'article 15 del Reial decret 110/2015, de 20 de febrer, sobre residus d'aparells elèctrics i electrònics estableix on es podrà procedir a la recollida separada de RAEE.

1. Podran recollir RAEE:

a) Les Entitats Locals, a través dels mecanismes i instal·lacions de recollida regulades a la secció 2a

b) Els distribuïdors, a través dels mecanismes i instal·lacions de recollida regulades a la secció 3a

c) Els productors d' AEE, a través de les xarxes i instal·lacions de recollida dissenyades d' acord amb la secció 4a

d) Els gestors de residus autoritzats per a la recollida de cada tipus de RAEE, incloses les entitats d' economia social autoritzades per a això, a través dels mecanismes regulats a la secció 5a

L' apartat segon del mateix article 15, estableix que els usuaris, com a productors de RAEE domèstics, rebran l' acreditació documental del lliurament dels RAEE segons el que preveuen els articles 20.2, 23.1, 23.2 i 28 en funció del lloc de lliurament.

En el document d' acreditació del lliurament es podrà indicar si l' estat de l' aparell permet, previsiblement, la seva preparació per a la reutilització.

Però ens interessa especialment, la recollida de RAEE domèstics per part dels distribuïdors d'AEE, que, com hem dit abans, són qualsevol persona física o jurídica de la cadena de subministrament que, amb independència de la tècnica de venda utilitzada, comercialitzi un AEE.

L' article 22 del mateix Reial decret estableix que:

OBLIGACIÓ D' ACCEPTAR RAEE SIMILARS ALS COMPRATS PER PART DELS DISTRIBUÏDORS

1. Els distribuïdors amb independència de la superfície de la zona de venda, acceptaran, quan els usuaris adquireixin un nou aparell elèctric i electrònic- AEE- domèstic, el lliurament, almenys de forma gratuïta, d'un RAEE de tipus equivalent o que hagi realitzat les mateixes funcions que l'aparell que s'adquireix. Els distribuïdors hauran de complir amb aquesta obligació quan el RAEE sigui lliurat per l' usuari en el punt de venda del distribuïdor, així com quan l' usuari realitzi aquest lliurament a la llar en subministrar-li un nou AEE.

Això és molt comú en la compra i instal·lació d'un frigorífic al domicili, una rentadora, un rentaplats, etc.

En el cas que el lliurament del RAEE no es realitzi en el mateix moment de la compra del nou AEE, els distribuïdors indicaran per escrit el termini en què l' usuari podrà dipositar el RAEE en el punt de venda presentant la factura de compra corresponent de l' AEE nou. Aquest termini no podrà ser inferior a trenta dies naturals.

OBLIGACIÓ D' ACCEPTAR RAEE MOLT PETITS ( que no tenen cap dimensió exterior superior als vint-i-cinc centímetres) PER PART DELS DISTRIBUÏDORS AMB SALES DE VENDES DE MÉS DE 400 M2

2. Els distribuïdors amb una zona destinada a la venda d'AEE amb un mínim de 400 m², hauran de preveure la recollida en els seus punts de venda de caràcter minorista, o en la seva proximitat immediata, de RAEE molt petits, de manera gratuïta per als usuaris finals, i sense obligació de compra d'un AEE de tipus equivalent.

3. Els distribuïdors emmagatzemaran els RAEE segons el previst a l'article 17 evitant apilaments d'equips que puguin danyar-se o trencar-se.

OBLIGACIÓ D' ACCEPTAR RAEE SIMILARS ALS COMPRATS PER PART DELS DISTRIBUÏDORS DE VENDA A DISTÀNCIA

4. Els distribuïdors que duguin a terme la comercialització dels productes a través de venda a distància, hauran de complir amb totes les obligacions del distribuïdor, a través de la recollida gratuïta d'un RAEE de tipus equivalent, bé en el punt de lliurament de l'AEE o en el domicili del comprador al qual se subministri l'AEE.

Existeix encara avui un cert desconeixement entre la ciutadania, sobre les obligacions dels distribuïdors, pel que fa a la recollida dels AEE, per aquest motiu, l' article 23 del mateix Reial decret estableix la Informació sobre la recollida i transport de RAEE pels distribuïdors.

1. En el cas que el lliurament del RAEE es realitzi en el moment de la compra d'un nou AEE els distribuïdors emetran un justificant o albarà de recollida del RAEE i lliuraran una còpia a l'usuari. L' albarà inclourà la data del lliurament, tipus d' aparell lliurat, la marca, el número de sèrie, si és possible, així com la informació que subministri l' usuari.

2. En els lliuraments d'AEE a domicili, incloent la venda a distància, el distribuïdor facilitarà al transportista justificant o albarans sobre la recollida de RAEE que, en el seu cas, es pugui realitzar en cada lliurament. Amb aquesta finalitat el distribuïdor sol·licitarà informació al comprador sobre la seva intenció de lliurar un RAEE equivalent a l'AEE que s'adquireix. En el moment de la recollida del RAEE a la llar el justificant o albarà serà completat amb la informació prevista a l' apartat anterior i amb la signatura del comprador. En el cas que el comprador renunciï al lliurament del RAEE que va comunicar que anava a lliurar, haurà de fer constar aquesta renúncia de manera expressa en el justificant o albarà esmentat, del transportista.

3. Els trasllats dels RAEE des de les llars o des de la botiga del distribuïdor a la plataforma logística, «logística inversa» o, si s'escau, a les instal·lacions de les entitats locals, s'acompanyaran del justificant o albarans previst en els apartats anteriors en què s'acreditaran els RAEE que es traslladen. Aquest transport de RAEE podrà ser realitzat pels transportistes que subministrin els AEE nous, compliran les condicions de transport de l' article 17 i no li serà d' aplicació la regulació del reial decret de trasllats.

4. El destinatari del RAEE, bé la plataforma logística de la distribució o el gestor de destinació enviarà electrònicament al distribuïdor la confirmació de l'arribada dels RAEE o la referència del document d'identificació del trasllat en el segon cas. Aquesta confirmació es realitzarà a través de la plataforma electrònica prevista a l' article 55.

5. En els trasllats realitzats des dels distribuïdors, els sistemes de responsabilitat ampliada del productor podran ser considerats posseïdors del residu als efectes d'actuar com a operadors del trasllat segons el que estableix el Reial decret 553/2020, de 2 de juny, pel qual es regula el trasllat de residus a l'interior del territori de l'Estat.

A més, cal tenir en cuneta que, per als RAEE domèstics a través de les xarxes de recollida dels productors d' AEE d' origen domèstic dels productes i marques posats per ells en el mercat després d' agost de 2005, així com dels residus històrics procedents de productes introduïts en el mercat abans del 13 d' agost de 2005),  d' acord amb l' article 25 del mateix Reial decret, podran establir xarxes de recollida.

Les garanties dels productes. Una especial referència als productes de segona mà

 Un dels elements més important a tenir en compte, per evitar que un AEE es converteixi en un RAEE és que el producte tingui garantia i que hi hagi un bon servei tècnic de postvenda, que tingui disponibles peces de recanvi.

Vam analitzar ara, el règim de garantia del TRLGDCU i posteriorment parlarem dels serveis postvenda.

L' article 114 del TRLGDCU dona cobertura als contractes de compravenda de béns existents o de béns que hagin de produir-se o fabricar-se i els contractes de subministrament de continguts o serveis digitals, incloent-se com a tals tots aquells que tinguin per objecte el lliurament de suports materials que serveixin exclusivament com a portadors de continguts digitals.

Aquesta cobertura no s' aplica als béns de segona mà adquirits en subhasta administrativa a la qual els consumidors i usuaris puguin assistir personalment. Però aquests no són els que ara ens interessen.

Dit això, l'article 115 del TRLGDCU estableix que els béns, els continguts o serveis digitals que l'empresari lliuri o subministri al consumidor o usuari es consideraran conformes amb el contracte quan compleixin els requisits subjectius i objectius establerts que siguin d'aplicació sempre que, quan correspongui, hagin estat instal·lats o integrats correctament, tot això sense perjudici dels drets de tercers a què es refereix el paràgraf de l' article 117.

El que estableix l' article 117 és que l' empresari respondrà davant el consumidor o usuari de qualsevol falta de conformitat que existeixi en el moment del lliurament del bé, contingut o servei digital, podent el consumidor o usuari, mitjançant una simple declaració, exigir a l' empresari l' esmena de l' esmentada falta de conformitat, la reducció del preu o la resolució del contracte. En qualsevol d' aquests supòsits el consumidor o usuari podrà exigir, a més, la indemnització de danys i perjudicis, si escau.

El consumidor o usuari tindrà dret a suspendre el pagament de qualsevol part pendent del preu del bé o del contingut o servei digital adquirit fins que l' empresari compleixi amb les obligacions establertes en el present títol.

I pel que fa a l'existència d'una vulneració de drets de tercers, en particular dels drets de propietat intel·lectual, que impedeixi o limiti la utilització dels béns o dels continguts o serveis digitals, el consumidor o usuari podrà exigir igualment, en el supòsit de la seva falta de conformitat, les mesures correctores previstes en l'apartat anterior,  llevat que una llei estableixi en aquests casos la rescissió o nul·litat del contracte.

·         Els requisits subjectius per a la conformitat són els de l' article 115 bis:

Per ser conformes amb el contracte, els béns i els continguts o serveis digitals hauran de complir, en particular i quan siguin d' aplicació, els requisits següents:

a) Ajustar-se a la descripció, tipus de bé, quantitat i qualitat i posseir la funcionalitat, compatibilitat, interoperabilitat i altres característiques que s' estableixin en el contracte.

b) Ser aptes per a les finalitats específiques per a les quals el consumidor o usuari els necessiti i que aquest hagi posat en coneixement de l' empresari com a molt tard en el moment de la celebració del contracte, i respecte dels quals l' empresari hagi expressat la seva acceptació.

c) Ser lliurats o subministrats juntament amb tots els accessoris, instruccions, també en matèria d' instal·lació o integració, i assistència al consumidor o usuari en cas de continguts digitals segons disposi el contracte.

d) Ser subministrats amb actualitzacions, en el cas dels béns, o ser actualitzats, en el cas de continguts o serveis digitals, segons s' estableixi en el contracte en ambdós casos.

·         Els requisits objectius per a la conformitat són els de l' article 115 ter.

1. A més de complir qualssevol requisits subjectius per a la conformitat, els béns i els continguts o serveis digitals hauran de complir tots els requisits següents:

a) Ser aptes per a les finalitats a les quals normalment es destinin béns o continguts o serveis digitals del mateix tipus, tenint en compte, quan sigui d' aplicació, tota norma vigent, tota norma tècnica existent o, a falta de l' esmentada norma tècnica, tot codi de conducta específic de la indústria del sector.

b) Quan sigui d' aplicació, posseir la qualitat i correspondre amb la descripció de la mostra o model del bé o ser conformes amb la versió de prova o vista prèvia del contingut o servei digital que l' empresari hagués posat a disposició del consumidor o usuari abans de la celebració del contracte.

c) Quan sigui d' aplicació, lliurar-se o subministrar-se juntament amb els accessoris, en particular l' embalatge, i les instruccions que el consumidor i usuari pugui raonablement esperar rebre.

d) Presentar la quantitat i posseir les qualitats i altres característiques, en particular respecte de la durabilitat del bé, l' accessibilitat i continuïtat del contingut o servei digital i la funcionalitat, compatibilitat i seguretat que presenten normalment els béns i els continguts o serveis digitals del mateix tipus i que el consumidor o usuari pugui raonablement esperar,  donada la seva naturalesa i tenint en compte qualsevol declaració pública realitzada per l' empresari, o en el seu nom, o per altres persones en fases prèvies de la cadena de transaccions, inclòs el productor, especialment en la publicitat o l' etiquetatge. L' empresari no quedarà obligat per aquestes declaracions públiques, si demostra algun dels fets següents:

1r Que desconeixia i no cabia raonablement esperar que conegués la declaració en qüestió.

2n. Que, en el moment de la celebració del contracte, la declaració pública havia estat corregida de la mateixa o similar manera en la que havia estat realitzada.

3r. Que la declaració pública no va poder influir en la decisió d' adquirir el bé o el contingut o servei digital.

En el cas de contractes de compravenda de béns amb elements digitals o de subministrament de continguts o serveis digitals, l' empresari vetllarà perquè es comuniquin i subministrin al consumidor o usuari les actualitzacions, incloses les relatives a la seguretat, que siguin necessàries per mantenir la conformitat, durant qualsevol dels següents períodes:

a) Aquell que el consumidor o usuari pugui raonablement esperar tenint en compte el tipus i la finalitat dels béns amb elements digitals o dels continguts o serveis digitals, i tenint en compte les circumstàncies i la naturalesa del contracte, quan el contracte estableixi un únic acte de subministrament o una sèrie d' actes de subministrament separats,  si s' escau.

b) Aquell en què s' hagi de subministrar el contingut o servei digital d' acord amb el contracte de compravenda de béns amb elements digitals o al contracte de subministrament, quan aquest prevegi un termini de subministrament continu durant un període de temps. No obstant això, quan el contracte de compravenda de béns amb elements digitals prevegi un termini de subministrament continu igual o inferior a tres anys, el període de responsabilitat serà de tres anys a partir del moment del lliurament del bé.

En cas que el consumidor o usuari no instal·li en un termini raonable les actualitzacions proporcionades de conformitat amb l'apartat anterior, l'empresari no serà responsable de cap falta de conformitat causada únicament per l'absència de la corresponent actualització, sempre que es compleixin les següents condicions:

a) L' empresari hagués informat el consumidor o usuari sobre la disponibilitat de l' actualització i de les conseqüències de la seva no instal·lació; y

b) El fet que el consumidor o usuari no instal·lés l'actualització o no ho fes correctament no es degués a deficiències en les instruccions facilitades.

Quan el contracte prevegi el subministrament continu de continguts o serveis digitals al llarg d' un període, aquests seran conformes durant tot aquest període.

No hi haurà lloc a responsabilitat per faltes de conformitat en el sentit del que disposen els apartats 1 o 2 quan, en el moment de la celebració del contracte, el consumidor o usuari hagués estat informat de manera específica que una determinada característica dels béns o dels continguts o serveis digitals s' apartava dels requisits objectius de conformitat establerts als apartats 1 o 2 i el consumidor o usuari hagués acceptat de forma expressa i per separat aquesta divergència.

Llevat que les parts ho hagin acordat d' una altra manera, els continguts o serveis digitals se subministraran de conformitat amb la versió més recent disponible en el moment de la celebració del contracte.

Ja veiem que, en productes de segona mà amb elements digitals, es poden donar alguns problemes amb les actualitzacions i que podem trobar-nos davant d'evidents obsolescències, que els facin inservibles.

Pel que fa a la instal·lació incorrecta dels béns i integració incorrecta dels continguts o serveis digitals, l'article 115 del TRLGDCU estableix que la manca de conformitat que resulti d'una instal·lació incorrecta del bé o integració incorrecta dels continguts o serveis digitals en l'entorn digital del consumidor o usuari s'equipararà a la falta de conformitat,  quan es doni alguna de les condicions següents:

a) La instal·lació o integració incorrecta hagi estat realitzada per l'empresari o sota la seva responsabilitat i, en el supòsit de tractar-se d'una compravenda de béns, la seva instal·lació estigui inclosa en el contracte.

 b) En el contracte estigui previst que la instal·lació o la integració la realitzi el consumidor o usuari, hagi estat realitzada per aquest i la instal·lació o la integració incorrecta es degui a deficiències en les instruccions d'instal·lació o integració proporcionades per l'empresari o, en el cas de béns amb elements digitals, proporcionades per l'empresari.

Per determinar la durada de la garantia dels productes hem de tenir en compte el que s' estableix a l' article 120 del TRLGDCU.

En el cas de contracte de compravenda de béns o de subministrament de continguts o serveis digitals subministrats en un acte únic o en una sèrie d' actes individuals, l' empresari serà responsable de les faltes de conformitat que existeixin en el moment del lliurament o del subministrament i es manifestin en un termini de tres anys des del lliurament en el cas de béns o de dos anys en el cas de continguts o serveis digitals, sens perjudici del que disposa l' article 115 ter, apartat 2, lletres a) i b).

En els béns de segona mà, l' empresari i el consumidor o usuari podran pactar un termini menor a l' indicat en el paràgraf anterior, que no podrà ser inferior a un any des del lliurament.

Per aquest motiu els AEE no podran tenir un termini de garantia menor d' un any.

L' article 123.1 del TRLGDCU estableix que, llevat de prova en contrari, el lliurament o el subministrament s' entenen fets en el dia que figuri en la factura o tiquet de compra, o en l' albarà de lliurament corresponent si aquest fos posterior.

Pel que fa a la càrrega de la prova, l' article 121 del TRLGDCU estableix que llevat de prova en contrari, es presumirà que les faltes de conformitat que es manifestin en els dos anys següents al lliurament del bé o l' any següent al subministrament del contingut o servei digital subministrat en un acte únic o en una sèrie d' actes individuals,  ja existien quan el bé es va lliurar o el contingut o servei digital es va subministrar, excepte quan per als béns aquesta presumpció sigui incompatible amb la seva naturalesa o l' índole de la manca de conformitat.

Però en els béns de segona mà, l' empresari i el consumidor i usuari podran pactar un termini de presumpció menor a l' indicat en el paràgraf anterior, que no podrà ser inferior al període de responsabilitat pactat per la falta de conformitat, d' acord amb el previst a l' article 120.1, és a dir, com a mínim un any.

Quan s' hagin d' aplicar mesures correctores per posar el bé o el contingut o servei digital l' article 122 del TRLGDCU estableix que se suspenen el còmput dels terminis a què es refereixen els articles 120 i 121.

El període de suspensió començarà en el moment en què el consumidor o usuari posi el bé o el contingut o servei digital a disposició de l' empresari i conclourà en el moment en què es produeixi el lliurament del bé o el subministrament del contingut o servei digital, ja conforme, al consumidor o usuari.

I, durant l' any posterior al lliurament del bé o el subministrament del contingut o servei digital ja conforme, l' empresari respondrà de les faltes de conformitat que van motivar la posada en conformitat, presumint-se que es tracta de la mateixa falta de conformitat quan es reprodueixin els defectes del mateix origen que els inicialment manifestats.

Per poder acreditar aquesta suspensió, l' article 123.2 del TRLGDCU estableix que l' empresari haurà de lliurar al consumidor o usuari que exerciti el seu dret a posar el bé o el contingut o servei digital de conformitat justificació documental sobre la posada a disposició del bé o del contingut o servei digital per part del consumidor i usuari en la qual consti la data de lliurament i la manca de conformitat que origina l' exercici del dret, així com justificació documental del lliurament al consumidor o usuari del bé o del subministrament del contingut o servei digital ja conforme, en la qual consti la data d' aquest lliurament i la descripció de la mesura correctora efectuada.

Pot succeir que un producte nou s' hagi comprat a distància o que s' hagi comprat en un altre lloc al de la residència habitual de la persona consumidora i que per a aquesta persona consumidora sigui difícil exigir la garantia a l' establiment detallista. En aquests casos, l' article 125 del TRLGDCU estableix que quan al consumidor o usuari li resulti impossible o li suposi una càrrega excessiva dirigir-se a l' empresari per la falta de conformitat, podrà reclamar directament al productor per tal d' aconseguir que el bé o el contingut o servei digital sigui posat de conformitat.

Amb caràcter general, i sens perjudici que cessi la responsabilitat del productor, als efectes d' aquest títol, en els mateixos terminis i condicions que els establerts per a l' empresari, el productor respondrà per la manca de conformitat quan aquesta es refereixi a l' origen, identitat o idoneïtat dels béns o dels continguts o serveis digitals,  d' acord amb la seva naturalesa i finalitat i amb les normes que els regulen.

Qui hagi respost davant el consumidor o usuari disposarà del termini d' un any per repetir davant el responsable de la falta de conformitat. Aquest termini es computarà a partir del moment en què es va executar la mesura correctora.

Això seria aplicable també als productes de segona mà, si estiguessin dins del seu termini de garantia i si no fos així, s'hauria d'estar a la garantia que han d'oferir els centres de preparació per a la reutilització (CPR).

Com s'exigeix el compliment de la garantia?

 L' article 118 del TRLGDCU estableix que si el bé no fos conforme amb el contracte, per posar-lo de conformitat, el consumidor o usuari tindrà dret a elegir entre la reparació o la substitució, llevat que una d' aquestes dues opcions resultés impossible o que, en comparació amb l' altra mesura correctora, suposi costos desproporcionats per a l'empresari,  tenint en compte totes les circumstàncies i, entre elles les recollides en l' apartat 3 d' aquest article, així com si la mesura correctora alternativa es podria proporcionar sense més inconvenients per al consumidor o usuari.

L' empresari podrà negar-se a posar els béns o els continguts o serveis digitals de conformitat quan resulti impossible o suposi costos desproporcionats, tenint en compte totes les circumstàncies, i entre elles:

 a) El valor que tindrien els béns o els continguts o serveis digitals si no hagués existit manca de conformitat.

b) La rellevància de la manca de conformitat.

Les mesures correctores per a la posada de conformitat s' ajustaran a les regles següents:

a) Seran gratuïtes per al consumidor o usuari. Aquesta gratuïtat comprendrà les despeses necessàries en què s' incorri perquè els béns siguin posats de conformitat, especialment les despeses d' enviament, transport, mà d' obra o materials.

b) S' hauran de dur a terme en un termini raonable a partir del moment en què l' empresari hagi estat informat pel consumidor o usuari de la manca de conformitat.

c) S' hauran de realitzar sense més inconvenients per al consumidor o usuari, tenint en compte la naturalesa dels béns o dels continguts o serveis digitals i de la finalitat que tinguessin per al consumidor o usuari.

Quan procedeixi la reparació o la substitució del bé, el consumidor o usuari el posarà a disposició de l' empresari i aquest, si s' escau, recuperarà el bé substituït a les seves expenses de la forma que menys inconvenients generi per al consumidor o usuari depenent del tipus de bé.

Quan una reparació requereixi la retirada de béns que hagin estat instal·lats de forma coherent amb la seva naturalesa i finalitat abans de manifestar-se la falta de conformitat o, quan se substitueixin, l'obligació de reparar-los o substituir-los inclourà la retirada dels no conformes i la instal·lació dels béns substituïts o reparats, o l'assumpció dels costos d'aquesta retirada i instal·lació per compte de l'empresari.

El consumidor o usuari no serà responsable de cap pagament per l' ús normal dels béns substituïts durant el període previ a la seva substitució.

Des d' un punt de vista de la sostenibilitat, la millor opció seria la d' optar per la reparació, si bé hem de tenir en compte que la persona consumidora ha comprat un producte nou, pel qual ha pagat un preu més elevat que per un producte ja reparat, amb la qual cosa, tenen dret a demanar la substitució d' aquest producte,  per un de nou, sempre que es compleixin els criteris de proporcionalitat que hem indicat.

Existeixen uns supòsits que justifiquen la reducció del preu i resolució del contracte que s' estableixen a l' article 119 del TRLGDCU.

El consumidor o usuari podrà exigir una reducció proporcionada del preu o la resolució del contracte, en qualsevol dels supòsits següents:

a) En relació amb béns i els continguts o serveis digitals, quan la mesura correctora consistent a posar-los de conformitat resulti impossible o desproporcionada en el sentit de l' apartat 3 de l' article 118.

b) L' empresari no hagi dut a terme la reparació o la substitució dels béns o no ho hagi realitzat d' acord amb el que disposen els apartats 5 i 6 de l' article 118 o no ho hagi fet en un termini raonable sempre que el consumidor o usuari hagués demanat la reducció del preu o la resolució del contracte.

c) L' empresari no hagi posat els continguts o serveis digitals de conformitat amb les regles recollides a l' apartat 4 de l' article 118.

d) Aparegui qualsevol falta de conformitat després de l' intent de l' empresari de posar els béns o els continguts o serveis digitals de conformitat.

e) La manca de conformitat sigui de tal gravetat que es justifiqui la reducció immediata del preu o la resolució del contracte.

f) L' empresari hagi declarat, o així es desprengui clarament de les circumstàncies, que no posarà els béns o els continguts o serveis digitals de conformitat amb un termini raonable o sense majors inconvenients per al consumidor o usuari.

Pel que fa a la reducció del preu, l' article 119 bis estableix que:

1. La reducció del preu serà proporcional a la diferència existent entre el valor que el bé o el contingut o servei digital hagués tingut en el moment del lliurament o subministrament d'haver estat conforme amb el contracte i el valor que el bé o el contingut o servei digital efectivament lliurat o subministrat tingui en el moment d'aquest lliurament o subministrament.

2. Quan el contracte estipuli que els continguts o serveis digitals se subministrin durant un període de temps a canvi del pagament d'un preu, la reducció en preu s'aplicarà al període de temps durant el qual els continguts o serveis digitals no haguessin estat conformes.

Pel que fa a la resolució del contracte, l' article 119 ter del TRLGDCU estableix que:

1. El consumidor o usuari exercirà el dret a resoldre el contracte mitjançant una declaració expressa a l'empresari indicant la seva voluntat de resoldre el contracte.

2. La resolució no procedirà quan la falta de conformitat sigui d'escassa importància, llevat dels supòsits en què el consumidor o usuari hagi facilitat dades personals com a contraprestació, corresponent la càrrega de la prova a l'empresari.

3. Quan la falta de conformitat es refereixi només a alguns dels béns lliurats en virtut del mateix contracte i hi hagi motius per a la seva resolució, el consumidor o usuari podrà resoldre el contracte només respecte d'aquests béns i, en relació amb qualsevol dels altres béns, podrà resoldre'l també si no es pot raonablement esperar que el consumidor o usuari accepti conservar únicament els béns conformes.

4. Les obligacions de les parts en cas de resolució del contracte de compravenda de béns seran les següents:

a) L' empresari reemborsarà al consumidor o usuari el preu pagat pels béns després de la recepció d' aquests o, si s' escau, d' una prova aportada pel consumidor o usuari que els ha retornat.

b) El consumidor o usuari restituirà l' empresari, a compte d' aquest últim, els béns.

5. Les obligacions i drets de l'empresari en cas de resolució del contracte de subministrament de continguts o serveis digitals seran els següents:

a) L' empresari reemborsarà al consumidor o usuari tots els imports pagats d' acord amb el contracte.

No obstant això, en els casos en què el contracte estableixi el subministrament dels continguts o serveis digitals a canvi del pagament d' un preu i durant un període de temps determinat, i els continguts o serveis digitals hagin estat conformes durant un període anterior a la resolució del contracte, l' empresari reemborsarà el consumidor o usuari únicament la part proporcional del preu pagat corresponent al període de temps durant el qual els continguts o serveis digitals no fossin conformes, així com tota part del preu pagat pel consumidor o usuari com a pagament a compte de qualsevol període restant del contracte en cas que aquest no hagués estat resolt.

b) Pel que fa a les dades personals del consumidor o usuari, l'empresari complirà les obligacions aplicables d'acord amb el Reglament (UE) 2016/679 general de protecció de dades, així com a la Llei Orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de Protecció de Dades Personals i garantia dels drets digitals.

c) L' empresari s' abstindrà d' utilitzar qualsevol contingut, diferent de les dades personals, proporcionat o creat pel consumidor o usuari en utilitzar els continguts o serveis digitals subministrats per l' empresari, excepte quan aquest contingut compleixi alguna de les condicions recollides a l' article 107.5.

d) Llevat de les situacions a què es refereix l' article 107.5, lletres a), b) o c), l' empresari posarà a disposició del consumidor o usuari, a petició d' aquest, qualsevol contingut diferent de les dades personals que el consumidor o usuari hagi proporcionat o creat en utilitzar els continguts o serveis digitals subministrats per l' empresari.

e) El consumidor o usuari tindrà dret a recuperar els continguts digitals que hagi creat en utilitzar els continguts o serveis digitals sense cap càrrec, sense impediments per part de l' empresari, en un termini raonable i en un format utilitzat habitualment i llegible electrònicament.

f) L' empresari podrà impedir al consumidor o usuari qualsevol ús posterior dels continguts o serveis digitals, en particular, fent que aquests no siguin accessibles per al consumidor o usuari o inhabilitant-li el compte d' usuari, sens perjudici del que disposa la lletra d).

6. Les obligacions del consumidor o usuari en cas de resolució del contracte de subministrament de continguts o serveis digitals seran les següents:

a) Després de la resolució del contracte, el consumidor o usuari s' abstindrà d' utilitzar els continguts o serveis digitals i de posar-los a disposició de tercers.

b) Quan els continguts digitals s' hagin subministrat en un suport material, el consumidor o usuari, a sol·licitud i a compte de l' empresari, retornarà el suport material a aquest últim sense demora indeguda. Si l'empresari decideix sol·licitar la devolució del suport material, aquesta sol·licitud es realitzarà en el termini de catorze dies a partir de la data en què s'hagués informat l'empresari de la decisió del consumidor o usuari de resoldre el contracte.

c) Al consumidor o usuari no se li podrà reclamar cap pagament per qualsevol ús realitzat dels continguts o serveis digitals durant el període previ a la resolució del contracte durant el qual els continguts o serveis digitals no hagin estat conformes.

7. L'exercici pel consumidor o usuari del seu dret a retirar el seu consentiment o oposar-se al tractament de dades personals permetrà que l'empresari resolgui el contracte sempre que el subministrament dels continguts o serveis digitals sigui continu o consisteixi en una sèrie d'actes individuals i es trobi pendent d'executar en tot o en part. En cap cas l' exercici d' aquests drets pel consumidor suposarà el pagament de cap penalització al seu càrrec.

Els terminis i modalitats de reemborsament per part de l' empresari en cas de reducció del preu o resolució del contracte són els que es recullen a l' article 119 quater del TRLGDCU.

1. Tot reemborsament que l'empresari hagi de realitzar al consumidor o usuari a causa de la reducció del preu o a la resolució del contracte s'executarà sense demora indeguda i, en qualsevol cas, en un termini de catorze dies a partir de la data en què l'empresari hagi estat informat de la decisió del consumidor o usuari de reclamar el seu corresponent dret.

No obstant això, l' anterior, en el cas que es tracti de la resolució d' un contracte de compravenda de béns, el termini per al reemborsament en el paràgraf anterior començarà a comptar a partir que s' hagi donat compliment al previst en el 119 ter 4.a).

 2. L'empresari efectuarà el reemborsament indicat en l'apartat anterior utilitzant el mateix mitjà de pagament emprat pel consumidor o usuari per a l'adquisició del bé o dels continguts o serveis digitals, llevat que s'hagués acordat expressament entre les parts d'una altra manera, i sempre que no suposi un cost addicional per al consumidor o usuari.

3. L'empresari no podrà imposar al consumidor o usuari cap càrrec pel reemborsament.

Un altre aspecte important, en especial, en el cas dels productes de segona mà, pot ser la regulació de les garanties comercials, que són diferents a la garantia legal i que es regulen a l' article 127 del TRLGDCU.

Tota garantia comercial serà vinculant per al garant en les condicions establertes en la declaració de garantia comercial i en la publicitat associada disponible en el moment de la celebració del contracte o abans de l' esmentada celebració.

El productor que ofereixi al consumidor o usuari una garantia comercial de durabilitat respecte a determinats béns per un període de temps determinat serà responsable directament davant el consumidor o usuari, durant tot el període de la garantia comercial de durabilitat, de la reparació o substitució. El productor podrà oferir al consumidor o usuari condicions més favorables en la declaració de garantia comercial de durabilitat.

Si les condicions establertes en el document de garantia comercial són menys favorables per al consumidor o usuari que les enunciades en la publicitat associada, la garantia comercial serà vinculant segons les condicions enunciades en la publicitat relativa a la garantia comercial, llevat que abans de la celebració del contracte la publicitat associada s' hagi corregit de la mateixa manera o de manera comparable a aquella.

La declaració de garantia comercial es lliurarà al consumidor o usuari en un suport durador com a molt tard en el moment de lliurament dels béns i estarà redactada, almenys, en castellà i en el seu cas, a petició de qualsevol de les parts, haurà de redactar-se també en qualsevol de les altres llengües oficials en el lloc de celebració del contracte,  de manera clara i comprensible.

La declaració de garantia comercial inclourà, almenys, el següent:

a) Una declaració precisa que el consumidor o usuari té dret a mesures correctores per part de l' empresari, de forma gratuïta, en cas de manca de conformitat dels béns i que la garantia comercial no afectarà aquestes mesures. Aquesta gratuïtat comprendrà les despeses necessàries en què s' incorre perquè els béns o els continguts o serveis digitals siguin posats de conformitat, especialment les despeses de tramesa, transport, mà d' obra o materials.

b) El nom i l' adreça del garant.

c) El procediment que ha de seguir el consumidor o usuari per aconseguir l' aplicació de la garantia comercial.

d) La designació dels béns o dels continguts o serveis digitals als quals s' aplica la garantia comercial.

e) Les condicions de la garantia comercial, entre d' altres, el seu termini de durada i abast territorial.

L' incompliment d' aquest apartat no afectarà el caràcter vinculant de la garantia comercial per al garant.

Els serveis postvenda dels productes i les peces de recanvi

 Un producte no només ha de funcionar durant el període legal de garantia, atès que els AEE passarien a ser RAEE suposant un problema per al medi ambient molt important.

Per aquest motiu l' article 127 bis del TRLGDCU estableix que el productor garantirà, en tot cas, l' existència d' un adequat servei tècnic, així com de recanvis durant el termini mínim de deu anys a partir de la data en què el bé deixi de fabricar-se.

I per no des incentivar les reparacions i incentivar la substitució de les noves compres, es prohibeix incrementar els preus dels recanvis en aplicar-los en les reparacions.

La llista de preus dels recanvis haurà d' estar a disposició del públic, així com la de la resta de serveis aparellats, havent-se de diferenciar en la factura els diferents conceptes.

Previsions de futur

Segons la notícia publicada al portal del Parlament Europeu "Dret a reparar: reparacions més fàcils i atractives per als consumidors", el 23 d'abril de 2024, amb 584 vots a favor, 3 en contra i 14 abstencions, el Parlament va aprovar dimarts reforçar el «dret a reparar» dels consumidors. Les mesures aclareixen les obligacions dels fabricants de reparar els béns i anima els consumidors a prolongar el cicle de vida dels productes mitjançant la reparació.

El text de la "Resolució legislativa del Parlament Europeu, de 23 d'abril de 2024, sobre la proposta de Directiva del Parlament Europeu i del Consell per la qual s'estableixen normes comunes per promoure la reparació de béns i es modifiquen el Reglament (UE) 2017/2394 i les Directives (UE) 2019/771 i (UE) 2020/1828 (COM(2023)0155 – C9-0117/2023 – 2023/0083(COD),  es pot consultar a l'enllaç al web oficial del parlament Europeu.

Segons la nota de premsa la nova normativa garanteix que els fabricants prestin serveis de reparació oportuns i rendibles i informin els consumidors sobre el seu dret a la reparació.

La normativa té per objecte reforçar el mercat de la reparació a la UE i reduir els costos de reparació per als consumidors. Els fabricants hauran de posar a disposició d' aquests peces de recanvi i eines a un preu raonable i tindran prohibit recórrer a clàusules contractuals i a tècniques relacionades amb els equips o els programes informàtics que impedeixin la reparació de béns.

En concret, no podran impedir l' ús de recanvis de segona mà o impresos en 3D per tallers de reparació independents, ni negar-se a reparar un producte únicament per raons econòmiques o perquè anteriorment va ser reparat per tercers.

Per tal que les reparacions siguin més assequibles, cada Estat membre haurà d' aplicar almenys una mesura per promoure la reparació, com vals i fons de reparació, dur a terme campanyes d' informació, oferir cursos de reparació o donar suport a espais de reparació comunitaris.

La garantia legal dels béns reparats podrà ampliar-se un any més gràcies a la seva garantia de qualitat, la qual cosa incentivarà encara més els consumidors a triar la reparació en lloc de la substitució.

Per facilitar la reparació, es crearà una plataforma europea en línia amb seccions nacionals per ajudar els consumidors a trobar fàcilment tallers de reparació locals, venedors de productes recondicionats, compradors d'articles defectuosos o iniciatives de reparació comunitàries, com els cafès de reparació.

Esperem que totes aquestes mesures ajudin a disminuir el volum dels RAEE.