Nou nouvingut

Els seus ulls recorren les parets grises que intercalen finetres a un cel semblant al seu, a voltes brillant d’esperança, a voltes negre com la seva pell. Una porta s’obre i sent les cinquanta-quatre ninetes recorrent el seu cos entre frases i somriures de diferents colors. Seu amb el cor encongit. L’adult parla, encaixa la mà i marxa a la pissarra. Mira els companys, imita, tremola. Costa de descodificar l’ordre, el comportament, les instruccions. Per què criden? Què diuen? Es piquen però riuen? Sona una música i surten a menjar sense taules, a jugar sense jocs. La saliva salva les llàgrimes.