Què és la indústria 4.0? (I)
Òscar Lorca
Tècnic d'Empresa a Promodespí | Ajudo a les Administracions Públiques en l'àmbit del Desenvolupament Local i la Promoció Econòmica.
La Indústria 4.0 no és més que la digitalització de la indústria amb l'objectiu d'augmentar velocitat, guanyar flexibilitat i reduir costos generant un increment de la productivitat.
I com es produeix aquesta digitalització? Amb l'ús de TIC, robots i sensors, i connectivitat a la xarxa.
I per què es diu 4.0? La 1a revolució industrial es va donar amb el trànsit de l’artesania a la manufactura amb motiu de l'aparició de la màquina de vapor i els primers telers mecànics; la 2a va venir marcada entre altres per l’ús de l’electricitat, el petroli i la producció en cadena; i la 3a per l’automatització de la producció gràcies a l’electrònica i la informàtica.
Aquests canvis en els sectors industrial sempre han generat, per una banda, millores en el benestar social (desaparició de tasques repetitives i rutinàries, increments salarials, estalvi de temps...); i per altra banda, por entre els treballadors a ser substituïts per màquines, quan l’automatització substitueix tasques (no tant llocs de treball) que solen estar formats per diverses tasques i sovint comporta un efecte de complementarietat a la feina que fa una persona. Gràcies als cobots (robots col·laboratius) hi ha màquines que ajuden les persones en les tasques més repetitives o cansades, que podrien provocar un error humà.
Per aquestes dues vessants de l’evolució industrial trobem tant estudis optimistes que parlen de les oportunitats que aquests canvis generaran en la indústria, com d’altres de pessimistes que preveuen importants caigudes d’ocupació.
Sigui com sigui seran els consumidors, els governs, els treballadors i les empreses els que decidiran si adopten o no aquesta tecnologia, i ho faran si els guanys econòmics són majors que les inversions.
A més a més, ara com ara, a Catalunya per avançar en la implantació de la Indústria 4.0 hi ha dues principals limitacions: el cost per a les pimes i la manca de treballadors amb perfils tecnològics.
Així hi haurà una demanda d’ocupacions relacionades amb les TIC, com són per exemples els tècnics web; els tècnics de xarxes informàtiques; els dissenyadors de bases de dades; els especialistes en bases de dades i xarxes informàtiques o els administradors de sistemes i xarxes informàtiques.
El repte, doncs, que se’ns presenta és la formació dels treballadors entrants i ajudar a l’adaptació als que estan en actiu.