La declaració política més valenta de Wonder fins al moment —on s’enfronta a drogoaddictes i estafadors carismàtics, al racisme infraestructural i a cristians superficials—, Innervisions també és delirantment funky. Wonder ho toca i ho produeix absolutament tot, i assoleix els cims musicals més alts de la seva carrera, malgrat que el to general de l’àlbum sigui més acusatori que mai. “Living for the City” és una febril opereta de soul de set minuts sobre l’implacable peatge que ha de pagar la classe negra treballadora després de l’auge del Black Power. “He’s Misstra Know-It-All”, la cançó que acomiada l’àlbum a foc lent, identifica de forma encantadora els tipus de personatges que s’aprofiten de les persones marginals, inclòs, com molta gent suposava, un Nixon que ben aviat dimitiria. Pots trobar la salvació a “Higher Ground”, una peça que referma la creença de Wonder en la reencarnació sobre el seu característic clavinet wah-wah i el baix Moog. Comiat a l’optimisme hippie de finals dels seixanta i porta d’entrada a diferents futurs espirituals possibles, Innervisions consolida Wonder com la ment més inspirada i singular de la música popular estatunidenca dels setanta.