El 2017, Ctrl, un projecte de 14 cançons sobre l’amor, el sexe, els dubtes i el desamor, es va convertir en un dels àlbums més influents de l’R&B modern. A més, va esdevenir la banda sonora de la generació dels vint-i-pocs anys perquè posava la lupa en les angoixes del trànsit cap a la vida adulta a través de lletres i reflexions íntimes molt properes que semblaven extretes directament dels grups de xat. Cinc anys després, SZA va tornar amb la mateixa honestedat, però substituint l’amor propi i l’acceptació per una visió més desafiant. SOS és el so d’algú que ja n’està farta. La cançó titular, “Smoking on My Ex Pack” i “Far” exhibeixen esgotament i desconfiança, però a “Conceited” i “Forgiveless” SZA es mostra segura d’ella mateixa. A “Ghost in the Machine” reflexiona sobre la pèrdua de privacitat i d’humanitat amb l’ajuda de Phoebe Bridgers, una altra icona de la generació Z. L’evolució entre el seu debut i el segon àlbum és tan estilística com lírica, i fusiona els populars ritmes de baixa intensitat amb espurnes d’inspiració grunge i punk. Res no sona fora de lloc: SOS és la caòtica i majestuosa materialització de l’obra mestra que mereix el moment.