Poligòn
En geometria euclidiana, un poligòn (dau grèc: πολύς, polús "divèrsei" e γωνία, gonía "angle") es una figura geometrica plana formada d'una linha trencada sarrada (o linha poligonala), es a dire d'una seguida ciclica de segments consecutius. Aquelei segments son dichs costats. Un poligòn es dich crosat se dos costats non consecutius son secants e simples; se l'interseccion de dos costats es vueja ò reducha a una cima per dos costats consecutius. La soma deis angles d'un poligòn simple despend unicament de son nombre de cimas. Dins lo cas d'un poligòn simple, i a sovent confusion entre lo poligòn e sa superficia intèrna.
La nocion de poligòn es generalizada sus una superficia per de figuras definidas per de segment d'ortodromia (linha de pus cort camin), en dimension 3 per lei polièdres e, per una dimension quina que siegue, per lei poliotòps.
Articles connèxes
[modificar | Modificar lo còdi]Bibliografia
[modificar | Modificar lo còdi]- (en) H. S. M. Coxeter, Regular Polytopes, Methuen and Co., 1948.