Lluís XIV de França
Aparença
Lluís XIV of França (1701), de Hyacinthe Rigaud | |
Projectes germans | |
---|---|
![]() | |
![]() | |
Dades biogràfiques | |
Naixement |
Castèth de Saint-Germain-en-Laye (França) (oc) ![]() 5 de setembre de 1638 |
Mort |
palau de Versalles (França), 1 de setembre de 1715 (76 anys) |
Ocupació | Polític, col·leccionista d'art, actor, monarca i estadista |
Els drets d'autor han expirat | |
![]() |
Lluís XIV de França (Saint-Germain-en-Laye, 5 de setembre de 1638 — Versalles, 1 de setembre de 1715), conegut també com el Gran o el Rei Sol, fou rei de França des del 14 de maig de 1643 fins a la seva mort.
Citacions
[modifica | modifica el codi]- (en francès) Tout l'art de la politique est de se servir des conjectures.
Mémoires de Louis XIV pour l'instruction du Dauphin, 1860.
- (en francès) Toutes les fois que je donne une place vacante, je fais cent mécontents et un ingrat.
Siècle de Louis XIV. Capítol XXVI, 1751.
- Ja no existeixen els Pirineus.[3]
- (en francès) Il n'y a plus de Pyrénées.
Siècle de Louis XIV. Capítol XXVIII, 1751.
- Consell que donà al seu net, el duc d'Anjou, després de ser escollit rei d'Espanya com a Felip V
Atribuïdes
[modifica | modifica el codi]- L'estat sóc jo.[4]
- (en francès) L'État, c'est moi.
Parlament (París), 13 d'abril de 1655.
- Històricament atribuida a Lluís XIV per identificar la figura del rei dins del model de la monarquia absolutista. No obstant, la frase no consta en cap acta de les reunions del Parlament francès
Referències
[modifica | modifica el codi]- ↑ «Louis XIV a dit...». Paris: Evene, cop. 1999. Arxivat de l'original el 1342662097. [Consulta: 30 març 2013].
- ↑ «Citation : ingrat, ingrate - Dictionnaire Français Larousse». Paris: Larousse. Arxivat de l'original el 1298283418. [Consulta: 30 març 2013].
- ↑ Voltaire. Le Siècle de Louis XIV, 1751.
- ↑ Arróniz Hidalgo, José-Guillermo. Diccionari de citacions i frases de renom. Barcelona: Claret, DL 1997. ISBN 8482971379.