El llegat de Mike Beedle i les diferències culturals en l’aplicació de l’agilitat

Resulta que hi ha persones que han fet molt pel moviment Agile al llarg dels anys. Algunes s’han alineat molt bé, per dir-ho d’alguna forma, amb el “corrent oficial” establert per Jeff Shuterland i Ken Schwaber. I d’altres han mostrat de forma més o menys evident algunes diferències amb el que podríem considerar el cànon de l’agilitat; sobretot de Scrum en particular.

Com més ha transcorregut el temps, més i més propostes de bones pràctiques àgils i eines han aparegut; que han enriquit el calaix d’eines de tots els que ens hi dediquem. Però també ha fet més evident que no hi ha una agilitat canònica aplicable a tots els escenaris possibles.

Una petita història de Mike Beedle

Mike Beedle sorprèn per aquest fet. Molts no el coneixen, però probablement va ser una de les persones més importants per la constitució del que avui entenem com a Marc de treball Scrum. Si mireu l’agile manifesto el trobareu com a signant original del primer manifest, juntament amb els noms molt més coneguts, com Martin Fowler, Ken Beck, i els ja esmentats Jeff i Ken.

Mike Beedle, doctorat en física teòrica, progressivament va portar els seus coneixements cap a l’enginyeria de programari. Ambdues vocacions li van permetre destacar en la comprensió de sistemes complexos i la gestió eficient d’aquests entorns. Va ser el coautor de l’Agile Manifesto, que com sabem, va marcar els principis fonamentals del que avui coneixem com a desenvolupament àgil. També va ser l’autor de molts articles i publicacions sobre agilitat i el marc de treball Scrum. Probablement, la seva publicació de referència és Enterprise Scrum: An Adaptive Method for Project Success, publicat el 2013 per Addison Wesley.

Beedle va destacar especialment en el fet que l’agilitat no és només una qüestió tècnica, aplicable només a la part més operativa de la cadena de producció. Una cosa que ara hem après tots sobradament, però que als principis dels 2000 no es veia d’aquesta manera, i Beedle va ser un pioner en aquest aspecte. L’agilitat portada més enllà de l’equip, i aplicada a tota l’organització és una part fonamental de l’obra de Mike Beedle. En aquest sentit, va ser un pioner en el qual avui es coneix com a Scaled Agile.

També, i entrant una mica en la seva personalitat, va mostrar una clara convicció en la defensa de les obres col·laboratives, del creative commons i del més ampli abast del concepte de transparència. Tot plegat com a part d’un ecosistema que permet a la societat compartir coneixement i fer grans avenços en innovació. I probablement aquest fet va definir molt bé el seu paper en l’agilitat, basada en la discreció i la col·laboració; i el perquè no és avui tan conegut com mereix.

Mike Beedle va morir prematurament i abruptament l’any 2018, deixant darrere seu un llegat que va més enllà de la seva obra, ja que va deixar una forma única i autèntica de veure l’agilitat, la col·laboració i la transparència, com els eixos essencials per canviar les organitzacions.

Què hem après del seu llegat?

Una cosa que sorprenia de Mike Beedle era el seu excel·lent coneixement de l’Espanyol. Desgraciadament, no hi ha molts vídeos on poder veure intervencions de Mike Beedle. Però n’hi ha un que té una importància especial, no només perquè Mike parli en espanyol, sinó pel que diu en aquest vídeo. Trobaràs l’enllaç del vídeo al final d’aquest article.

Entre d’altres, podem trobar aportacions molt valuoses, com:

[...]

Segueix llegint l'article