La habitualitat de la signatura en el testament hològraf

L’any passat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va resoldre sobre un cas força curiós. La veritat és que poques vegades disposem dels nostres béns per causa de mort sense passar pel notari. És a dir, la regla general és que per disposar dels nostres béns per causa de mort s’ha d’anar al notari i fer un testament que es podrà modificar tantes vagades com es vulgui, encara que el vàlid serà el que es troba vigent en el moment de la mort del testador.

La anterior és la regla general i la que ofereix, sense cap mena de dubte, més garanties, però el Codi Civil de Catalunya contempla un altre tipus de testament, l’hològraf.

Vegem què diu el Codi Civil de Catalunya respecte d’aquest tipus de testament:

Article 421-17

Requisits de validesa

1. Només poden atorgar testament hològraf les persones majors d'edat i els menors emancipats.
   2. Perquè el testament hològraf sigui vàlid cal:
   a) Que estigui escrit i signat de manera autògrafa pel testador amb la indicació del lloc i la data de l'atorgament. Si conté paraules ratllades, esmenades, afegides o entre línies, l'atorgant les ha de salvar amb la seva signatura.
   b) Que es presenti davant el jutge o el funcionari competent a fi que sigui adverat i se n'ordeni la protocol·lització.

Es tracta, doncs, d’un testament molt formal i que per preservar la seva autenticitat s’exigeix que estigui redactat de manera autògrafa i signat pel testador.

A més, cal que la persona que faci el testament hològraf o el trobi entre les pertinences del difunt el porti davant del jutjats del partit judicial corresponent a fi que sigui protocol·litzat, és a dir, que es converteixi en un document públic.

Abans de la protocol·lització s’ha d’adverar, és a dir, se’n ha de comprovar la autenticitat, doncs aquest és un dels problemes més comuns dels testaments hològrafs perquè la privacitat de l’atorgament fa que no sigui possible que la seva voluntat no hagi estat viciada.

Cal tenir en compte els terminis de caducitat de l’article 421-19.1 Ccat: “1. Els testaments hològrafs caduquen si no es presenten perquè siguin adverats en el termini de quatre anys comptats des de la mort del testador i no es protocol·litzen en el termini de sis mesos comptats des de la resolució de l'expedient.”

La Sentència 17/2015, de 16 de març, del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya fa una important aportació sobre la signatura del testador que deixa la seva voluntat de disposar per causa de mort en un testament hològraf.

Segons el Tribunal, el Codi Civil de Catalunya no exigeix que la signatura sigui habitual, encara que en el cas enjudiciat es declara nul el testament perquè la firma no és autèntica del testador: “La habitualidad de la firma no es requisito formal exigible para estimar la validez del testamento ológrafo en derecho civil catalán, pues en el art. 120 CS se requiere la autobiografía, lugar, fecha y firma, sin enmiendas. Nada se señala sobre que se trate de la firma "habitual" o "usual" en el CS […]. A tales efectos, se concluye por la primera de las resoluciones que "como habitual debe entenderse la que usa en el momento actual, lo habitual en el momento presente, en función de la persona y de sus circunstancias (por ejemplo, la edad), sin poder obviar que la firma evoluciona a través del tiempo y no siempre es idéntica en circunstancias distintas".

En el presente caso, se descarta que la firma estampada en el documento sea ni la usada en un ámbito profesional ni tampoco en el privado, a tenor del análisis del conjunto de la prueba practicada, que, como hemos señalado, es una cuestión firme en sede de casación por pertenecer al ámbito de la questio facti, por lo cual, resulta inédita, no utilizada anteriormente por el causante, a salvo de su similitud con unos ejercicios de escritura que realizaba después del accidente cerebral que había padecido al objeto de recuperar, en la medida de lo posible, la destreza de los movimientos.”