La Justícia Espanyola Controlada per l’Ultradreta.

La recent admissió a tràmit de la querella del sindicat ultraconservador Manos Limpias, per part del jutge Juan Carlos Peinado, interposada contra Begoña Gómez, esposa del president del govern Pedro Sánchez, és un alarmant recordatori dels perills que esperen a la justícia quan és instrumentalitzada amb fins polítics. En aquest cas particular, la querella es basa en notícies falses difoses per mitjans digitals afins a la ultradreta espanyola, amb el clar objectiu de soscavar el prestigi polític del president espanyol.

L'admissió a tràmit d'aquesta querella no només posa en dubte la imparcialitat de la justícia espanyola, sinó que també obre la porta a un perillós precedent en què la manipulació i la desinformació es converteixen en eines legítimes per atacar figures polítiques i desestabilitzar el sistema democràtic.

És important recordar que Manos Limpias no és un actor neutral al panorama polític espanyol. Aquest sindicat ha estat prèviament vinculat a agendes polítiques d'extrema dreta. El seu president, Miguel Bernad, ja va ser condemnat a quatre anys per extorsió i estafa.

El fet que el jutge hagi admès a tràmit una querella basada en informacions falses, provinents de mitjans teledirigits per l’ultradreta, sense fer una deguda diligència per verificar la veracitat d'aquestes informacions, planteja seriosos dubtes sobre la independència judicial i la capacitat del sistema legal per protegir-se de la manipulació política.

La figura del jutge Juan Carlos Peinado es veu com un personatge controvertit al panorama judicial espanyol, amb una sèrie d'accions que han generat debat i anàlisi en l'àmbit polític i legal. Al analitzar les seves tendències polítiques, és important considerar diversos aspectes clau que ens ajudaran a definir aquest jutge.

En primer lloc, segons el diari “El Confidencial” el seu interès a cobrir una plaça a l'Audiència Nacional, especialment per col·laborar amb el jutge Manuel García-Castellón en casos d'alta rellevància com el relacionat amb Carles Puigdemont, per empresonar-lo per terrorisme, ja suggereix una inclinació cap a casos que tenen un impacte significatiu a l'esfera política i social d'Espanya, per condicionar-ne el funcionament democràtic.

Moltes cròniques parlen dels anhels del jutge Peinado per integrar-se a l'Audiència Nacional, on es jutgen les grans causes. El seu afany de protagonisme l'ha portat a precipitar-se en l'elaboració de les diligències prèvies, per veure si Begoña Gómez havia comès un delicte, i amb aquesta pressa i ineptitut ha provocat la crisi política més gran en la història recent d'Espanya, amb un president plantejant-se dimitir.

La seva predisposició per rebolcar-se al fang polític no té límits. En un article del diari basc “El Correo” afegeixen un altre assumpte polèmic a la trajectòria del jutge Peinado, quan va portar el tancament del cas de l'exfutbolista Raúl al ser acusat de buidar financerament una de les seves empreses per no pagar un deute. Llavors va rebre un advertiment dur de l'Audiència Provincial, que el va obligar a continuar amb aquesta causa i li va dir que "no li corresponia pronunciar-se sobre la perpetració de fets delictius".

Arribats a aquest punt, hem faig una pregunta: Qui jutja l’actuació d’un jutge? I la resposta és el Consell General del Poder Judicial, pero per poder-ho fer cal que aquest Consell estigui lliure de cap control de qualsevol partit. La separación de poders és un pilar fonamental en qualsevol societat democràtica, ja que garanteix la independència i la imparcialitat del sistema judicial, assegurant així la protecció dels drets i les llibertats dels ciutadans. Tot i això, quan un partit polític intenta boicotejar la renovació dels càrrecs de l'òrgan encarregat de supervisar el funcionament del poder judicial es corre el risc d'erosionar greument aquest principi fonamental.

Per això, el fet que el Partit Popular interfereixi en el procés de renovació del Consell General del Poder Judicial planteja preocupacions serioses sobre la separació de poders i la independència del sistema judicial. El control judicial no ha d'estar subjecte als interessos polítics de cap partit, sinó que ha d'estar guiat pel respecte dels principis democràtics.

En un context on la confiança en les institucions democràtiques està en joc, és fonamental que la justícia actuï amb imparcialitat i rigor, protegint els drets fonamentals de totes les persones, independentment de la seva afiliació política o posició de poder.

En última instància, el cas de la querella contra Begoña Gómez no és només un atac directe a la dignitat i la reputació d'una persona, sinó també un símptoma preocupant dels perills que enfronta la democràcia quan la justícia es converteix en un instrument al servei d'interessos polítics partidistes. És responsabilitat de tota la ciutadania defensar la integritat de les nostres institucions democràtiques i rebutjar qualsevol intent de manipulació i abús de poder en nom de la justícia.