L’extrema dreta a Espanya: del cop d’Estat del 36 a l'auge actual
L'auge de l'extrema dreta a Europa és un fenomen complex que ha generat preocupació els darrers anys. Un dels principals impulsors ha estat la crisi econòmica que va afectar molts països europeus després de la recessió global del 2008. L'augment de la desocupació i la precarietat laboral també van generar un clima d'incertesa i de malestar entre la població, que buscava respostes als seus neguits econòmics.
Al final de la II República el deteriorament de la situació social i política va culminar amb el cop d'estat dels militars conservadors al juliol del 36, marcant l’inici de la Guerra Civil. Des d’aquest moment, l'extrema dreta va emergir amb força en forma del règim totalitari.
Però, malgrat els esforços per superar aquesta etapa fosca de la història, avui ens enfrontem a un ressorgiment preocupant de l'extrema dreta a Espanya. Una nova onada d'extremisme alimentada per diversos factors, incloent-hi la crisi econòmica del 2008, la inseguretat laboral, la corrupció política i les desigualtats socials. Això crea el brou de cultiu propici per a la manipulació i l'aparició de discursos simplistes i populistes que busquen culpabilitzar les minories, els immigrants i els col·lectius més vulnerables de la societat.
La retòrica de l'extrema dreta espanyola actual sovint es basa en la defensa d’un nacionalisme radical, la xenofòbia i la defensa d'una suposada "unidad nacional". Amb uns discursos perillosos, que divideixen la societat i que també atempten contra els principis fonamentals de la democràcia i els drets humans.
Recomendado por LinkedIn
No hem d’oblidar que l'extrema dreta no és només un problema del passat, sinó una amenaça present que requereix una resposta contundent. Els quaranta anys de franquisme ens ha demostrat les conseqüències devastadores de l'autoritarisme i la intolerància, i és responsabilitat de tots nosaltres aprendre'n les lliçons i treballar per evitar la seva repetició.
Per tant, és imperatiu que les institucions democràtiques, els partits polítics, la societat civil i els mitjans de comunicació s'unifiquin en la seva condemna de l'extremisme i en la defensa dels valors democràtics, la diversitat i la inclusió. Això inclou la implementació de polítiques públiques que promoguin la igualtat, la justícia social i la integració de totes les persones, independentment de la seva procedència ètnica, religió o orientació sexual.
I és justament per això, que és essencial que la ciutadania es comprometi activament en la construcció d'una societat més tolerant i respectuosa. Això implica rebutjar els discursos de l'odi i la discriminació, fomentar el diàleg intercultural i polític, i participar de manera activa en la vida cívica i democràtica del país.
En conclusió, l'auge de l'extrema dreta a Espanya, des del cop d'estat del 1936 fins als nostres dies, és un recordatori alarmant dels perills de l'autoritarisme i la intolerància. És responsabilitat de tots nosaltres combatre aquesta amenaça i treballar per construir una societat justa, inclusiva i democràtica per a tothom.