Per què ho fas?

Les bones decisions amb motius equivocats són pitjors que les males decisions amb motius correctes.

Brad Gilbert, ex-tenista i entrenador professional, i autor del llibre "Winning Ugly" explica sovint que quan va entrenar Andy Murray entre els anys, aquest no deixava de preguntar-li "Per què?" a cada consell que ell li donava. Aquest va ser el secret de l'èxit Murray, i aquest és segurament el motiu pel qual Novak Djokovic la fitxat com a entrenador pels propers mesos i, qui sap si, més enllà. La tàctica. Djokovic no l'ha fitxat per a que li donin instruccions que tothom sabria donar, sinó per a interpretar millor el joc , tant dels seus rivals (joves i talentosos) com d'ell mateix (més gran).

Però no t'equivoquis. Aquesta reflexió no ve a dir-te el que ja et va explicar Simon Sineck fa uns anys, al seu llibre "La clau és el perquè" a l'hora de trobar una motivació per a la teva vida o la teva empresa, sinó que ve a convèncer-te de que el problema no són les males decisions, sinó els mals motius.

Conec un empresari que va heretar fa molts anys una empresa que, si ve no era gran, tenia una magnífica reputació al sector. Es tracta d'una empresa que permet a l'empresari treballar en allò que estima, gaudir de les tardes lliures, així com d'agafar-se les vacances que vol per a estar amb la seva família. De fet, ja era així quan la dirigia el seu pare.

Quan vaig conèixer-lo em va explicar que, amb l'ajut d'un consultor, havien fet un pla estratègic que triplicava la mida de l'empresa en pocs anys, però que no acabava de veure'l clar i volia una segona opinió al respecte, així com el meu acompanyament en el procés de creixement. Vaig començar a assessorar-los, i a la segona reunió, veient certs dubtes que es mantenien, vaig fer-los una reflexió i una pregunta.

El pla i les accions que s'hi estableixen semblen adequades pels objectius de creixement que teniu marcats a l'inici del document. Què és el que us fa dubtar?

Aquests objectius estan molt bé però, com canviarà la meva vida?

Aquesta pregunta és cabdal quan definim una estratègia per a l'empresa, ja que perseguir els diners sense saber per a què els volem pot dur-nos a la frustració de no arribar mai on volem, mentre perdem allò que ja teníem o que aspiràvem a tenir.

De fet, li vaig dir, si no vols perjudicar el teu estil de vida, cal que els objectius tangibles de l'empresa estiguin alineats amb aquest objectiu personal intangible, de manera que les decisions i les accions a curt termini responguin a una estratègia, no només empresarial, sinó també familiar a llarg termini.

El pitjor que pot fer un líder és prendre bones decisions basant-se en els motius equivocats. Per exemple, si el meu client no vol accelerar tant el creixement, perquè no vol deixar de gaudir la vida que viu, per molt bones que siguin les idees que el pla li proposa, potser caldrà descartar-les, ajornar-les, o adaptar-les al seu estil de vida.

El teu 1%

L'ordre correcte de l'estratègia a les empreses familiars és demanar-se primer què vols aconseguir personalment, per a després seguir amb com l'empresa pot ajudar-te a aconseguir-ho. No a l'inrevés.

© Oriol López 2024