Pujar l’ecotaxa i més coses

Com dèiem fa unes setmanes, un impost sobre les estades turístiques, una ecotaxa, és un instrument molt utilitzat, a molts llocs del món, per gestionar i corregir l’afluència turística. Una ecotaxa posa un preu a coses que no tenen preu als mercats: l’ús del territori i dels recursos naturals i la congestió. La congestió que, recordem, afecta als residents i també als mateixos turistes.

Abans de continuar amb l’ecotaxa, voldria fer un comentari previ, de caràcter general. L’ecotaxa forma part de la família d’impostos que tenen per objecte gravar situacions en les quals la societat creu necessari intervenir per corregir diferències entre els efectes individuals i els efectes socials del consum. En són exemples els impostos sobre l’alcohol, el tabac, els combustibles fòssils o les begudes ensucrades. En tots aquests casos hi ha conseqüències sobre la salut (pública) o el benestar, la contaminació, etc. que l’impost mira de corregir pujant el preu. De fet, és raonable pensar que si es legalitzessin les drogues, els consumidors de marihuana, cocaïna o drogues sintètiques, suportessin impostos com ara els bevedors i els fumadors o més alts.

Actuar sobre el preu dels béns i serveis és el primer argument que un pensa que pot funcionar en una economia de mercat, si es vol reduir el consum d’un bé. Un preu més alt implica una demanda més baixa. Per això els crítics de l’ecotaxa des del punt de vista d’encarir el producte no tenen gaire recorregut. ¿Veritat que faria riure dir: “Escolti senyor hoteler, vostè que ven l’habitació més rendible d’Espanya segons Exceltur, si baixa una mica el preu, el seu producte serà més assequible i podria arribar a més consumidors” ? o "¿Vostè, senyor restaurador, que ven les ampolles d’aigua a preu de mojito i els mojitos a preu de barril de petroli, ja sap que si baixa uns euros el preu de les consumicions, seran més assequibles i en podrà vendre més”. Faria riure o no? Un producte de qualitat demana un preu adequat, de fet el que importa es la relació qualitat-preu dels béns i serveis.

La relació qualitat-preu del servei turístic no inclou només els serveis d’allotjament, de restauració o d’oferta complementària. Tots aquests serveis es presten en un territori, en un entorn composat per pobles i ciutats, platges, espais marítims, forestals, etc. que suporten l’activitat turística. El turisme es desenvolupa simultàniament i conjuntament amb la vida dels residents, en els mateixos espais on els residents viuen i treballen. L’ecotaxa ha de posar preu a l’impacte del turisme sobre l’entorn. La relació qualitat-preu del servei turístic no és completa si no inclou una ecotaxa adequada. Sense una ecotaxa adequada, la societat està subvencionant el sector, perquè el turista no paga tots els costos que provoca.

Per tant, sí, l’objectiu de l’ecotaxa ha de ser reduir el nombre de turistes i l’impacte que provoquen. Ara bé, és evident que en les quanties d’aquests impostos a les Illes Balears o a altres llocs, no s’arriba a pujar prou el preu per reduir els turistes. Quina seria la quantia de l’ecotaxa que afectaria prou el preu per reduir el nombre de turistes? Aquesta pregunta no és trivial, però la resposta és empírica: la que faci falta. Dies passats es citava un estudi el Govern Balear de 2016 que deia que s’hauria de multiplicar per cinc. Pot ser, és un tema empíric.

La presidenta Prohens acaba d’anunciar que pujarà l’ecotaxa els mesos de juny, juliol i agost, això si bonificant l’hivern, no fos el cas. El seus ho han rebut malament. L’Ajuntament de Barcelona acaba d’aprovar un recàrrec de 4€/dia (sobre la taxa general de la Generalitat). La pujada del Govern, o la de l’Ajuntament de Barcelona, és molt o és poc? Bé, per exemple, si ho comparem amb Amsterdam, la ciutat europea que més ha avançat en aquest tema, és poc. A Amsterdam es paga un 12,5% del preu de l’estada (25€/dia en una habitació de 200€) i 14€ els creuristes que s’aturen a la ciutat. El 12,5% s’aplica als hotels, als càmpings i als lloguers particulars. Empreses com Airbnb cobren la taxa als viatgers que lloguen habitatges o habitacions a través seu. El 12,5% s’aplica a tots els establiments, de totes les categories, que s’han de registrar i han de liquidar els impostos.

Els hotelers no tenen raó en argumentar contra l’ecotaxa des del punt de vista dels preus i de l’interès general, però la seua queixa de discriminació respecte els lloguers que no cobren l’ecotaxa és legítima. L’Ajuntament d’Amsterdam organitza la recaptació, l’auditoria i la inspecció de tot el sector. Una cosa interessant que podrien fer el Govern Balear i els consells insulars és fer viatges d’estudis a l’hivern, conèixer bones pràctiques internacionals i veure com s‘organitzen de manera pràctica aquestes coses pel món. Hi ha temes en els quals només cal estudiar i adaptar, no cal inventar gaire.

(Publicat a Diario de Ibiza , 25/10/2024)