AENA frena el sector aeronàutic

L’aeroport de Reus és alguna cosa més que una pista d’aterratge per a turistes que visiten la Costa Daurada. Des de fa anys, amb més discreció que soroll, un seguit d’empreses vinculades al sector aeronàutic han crescut al voltant de l’aeroport generant riquesa i llocs de treball. 

El CESDA, l’escola universitària de pilots, és un dels èxits més visibles i evidents d’aquest creixement, però no és l’únic. El Grup Airmed, una de les empreses de fotogràfia i imatge aèria de referència a Europa, té la seu i el centre de referència de la seva flota a Reus, des d’on treballa per clients d’abast global. S’hi sumen una empresa de manteniment aeronàutic, la Mediterranean Flight School, l’activitat social i cívica que impulsa l’Aeroclub de Reus i tantes altres iniciatives més. Milions de PIB i centenars de lloc de treball en un sector en creixement i d’alt valor afegit. 

Des de fa anys les empreses del sector i les institucions públiques busquen potenciar aquest sector per aprofitar tot el seu potencial més enllà del turisme. Fer créixer les activitats actuals, facilitar l’emprenedoria i atreure noves inversions que permetin desenvolupar la seva base industrial. Esforços i projectes que topen sempre amb la mateixa limitació, la manca d’implicació d’AENA i el poc suport de l’Estat. Les grans inversions aeronàutiques tenen sovint una important derivada pública i necessiten empenta política i complicitats estatals. Alhora, tota l’activitat que s’hagi de donar a l’aeroport ha de comptar amb AENA que ajuda poc i fa l’orni cada cop que toca renovar la cessió d’espais i usos a l’aeroclub, on es concentra l’activitat empresarial de l’aeroport. 

El resultat salta a la vista. El CESDA ha hagut de traslladar una part important de les seves hores de vol a l’aeroport de Lleida i, com cada cop que s’ha plantejat una possible gran inversió de la indústria aeronàutica a Reus, l’Estat s’ha limitat a xiular. Costa aconseguir noves apostes i compromisos empresarials a l’entorn de l’aeroport quan AENA renova la concessió a l’aeroport per períodes cada cop més curts, amb més limitacions d’ús de la pista i amb arrendaments més cars. Costa i és injust, perquè va ser l’aeroclub qui va fundar l’aeroport i si l’Estat se’l va acabar quedant va ser gràcies a l’expropiació franquista tot just acabada la guerra. Potser caldria pensar en iniciar la reclamació d’aquest patrimoni expoliat.

AENA és una màquina d’Estat al servei turisme. El seu negoci únic i exclusiu és aquest i qualsevol altra cosa li fa més nosa que servei. La mentalitat industrial dels funcionaris i els fons d’inversió que comparteixen la propietat d’AENA és nul·la i la importància que li donen a un aeroport com el de Reus tendeix a zero. Només un canvi radical d’actitud a AENA fruit de la pressió política o la promoció d’un nou aeròdrom privat a la regió permetran que el sector aeronàutic creixi de debò a la Catalunya Sud. I és urgent!