Pagina principala
|
![]() ![]() Vos in vedrina![]() La guerra de Valtolina l'è stada combattuda per el controll de la Valtolina e di contad de Bormi e Ciavenna. L'è durada del 1620 al 1639 (anca se on quaidun el ghe mett la fin "ofizial" in del 1626), duranta la Guerra di Trent'Agn e i inscì-ditt Scumpigls grischuns, o Bündner Wirren ("i torbed grisones"), che scodeven la region retega a quell temp. La guerra de Valtolina l'ha veduu a combatt soratutt el Regn de Spagna e 'l Sacher Roman Imperi de 'na banda, e la Republega di Tre Ligh de l'altra. Ben prest però l'è entrada in de la guerra anca ona leanza fada di Venezian, de la Savoja e de la Francia, ofizialment s'cerada cont i Grison - anca se a la fin de la guerra i Tre Ligh hann combattuu proppi contra i Frances, dopo avè faa la pas cont i Spagnoeu. I Grison voreven mantegnì sotta el sò controll la Valtolina, perchè l'era ona region fertila a sud di Alp, oltra che ona via comercial bella importanta. I Spagnoeu, inscambi, voreven controllà la Valtolina per la soa importanza strategica, perchè a travers i pass del Stelvi e de l'Ombraj podeven passà del Ducaa de Milan al Tirol (che 'l ghe partegniva ai austriegh, e donca semper ai Asburgh). Dopo i guerr d'Italia, el regn del Filipp II l'era staa pu o manch on period de pas per la Lombardia, indè che la region l'ha poduu guarì di ferid che la gh'aveva avuu. I spagnoeu gh'aveven minga intenzion de espandes ancamò pussee: el sò obiettiv l'era quell de conservà e protegg l'equilibri conquistaa in de la segonda metà del Cincent (e qualsessia conquista noeuva la saria stada fada domà in vista de 'sto obiettiv, e se gh'era el pericol che on quai alter paes, tant 'me la Francia, el voress espandes a sò dagn). In scima ai problema di spagnoeu gh'era la quistion olandesa: de fatt, a partì del 1566, in di Paes Bass l'era s'cioppada ona revoeulta religiosa e politega. I spagnoeu, per portà i sò soldaa in di Paes Bass, gh'aveven dò strad principai. (Innanz) ![]() ![]() Te 'l savevet che ...![]() El cafè del pignatin o cafè del pariolin a l'è stada 'na manera tipega de l'Altitalia de fà e servì el cafè prima che la rivass in di cà la cogoma e, infin, la Moka, che l'ha mandad 'sto sistema in pension, anca se l'è restad despess in di sagre o in di menù tradizzionai. El cafè del pignatin el se faseva in d'un pariolin, de solet de ram, che 'l se meteva in sul foeugh o in sul camin fina a fà buj l'aqua. Se sgiontava poeu el cafè masnad, despess insema a di alter robe compagn de l'orz, de la zicoria o de 'na miscela comercial, che costaven manch e se trovaven pussee a la svelta in del period de l'autarchia. Soratut i men sciori, despess, meteven nanca el cafè e doperaven domà di surrogad. A l'era anca possibel meter el cafè dent in l'aqua intant che la se scoldava, ma besognava toeulla via prima che la bujiss, anca se 'n quajvun, soratut coi surrogad, el bujiva anca pussee de 'na voeulta, roba che la dava un cafè pussee amar e con pussee cafeina. (Va inanz) ![]() ![]() In di olter lengovI des Wikipedie con pussee de articoi: Ingles, Cebuan, Todesch, Svedes, Frances, Olandes, Russ, Spagnoeul, Italian, Arab Egizzian Alter lengov minoritari e piscinine: Waray, Basch, Bass azer, Minangkabau, Tamil, Latin, Asturian, Ladin dolomitegh, Marathi, Ocitan ![]() ![]() Un proverbi a cas
"Tromba de cul, sanitaa de còrp" |
![]() ![]() Ocio!
![]() ![]() WikipediaWikipedia l'è un'enciclopedia libera e portada inanz apena de utent volontari. El so obietiv l'è de menà la cognossenza libera a tucc e in pussee lengov che se po. I nost Cinch Pilaster inn:
![]() ![]() Una vos de scriver![]() ![]() Cossa se po fà?
|