Redéu! Quina sort tenir al Rajoy de president!

Sí, sí, ja sé el que em dic. No us preocupeu!!!   

El Mariano és nét d'un dels redactors de l'Estatut d'autonomia de Galícia (Enrique Rajoy Leloup), és fill de l'advocat Mariano Rajoy Sobredo que va ser president de l'Audiència Provincial de Pontevedra i de la infermera Olga Brey López.  

Estudià dret a la Universitat de Santiago de Compostel·la i després va aprovar les oposicions a registrador de la propietat. Va realitzar el Servei Militar Obligatori a València on la seva principal ocupació era la neteja de les escales de la Capitania General.  

Us he fet aquesta breu introducció biogràfica del personatge per entendre l'ambient en el qual es va criar, una burgesia gallega benestant, destacant la seva formació catòlica i suposo que apostòlica i romana.  

Dit això, ja ens fem una mica al perfil d'un nen de "Casa Bona" que va ser criat amb tota mena de capricis. Era el candidat perfecte perquè algú intel·ligent, com l’Aznar, l’escollís per ser el seu hereu polític i successor.  

El cap de Rajoy, José María Aznar, necessitava algú que no fos gens intel·ligent i que semblés una mica intel·ligent. En Rajoy havia trobat a aquest personatge mal·leable que li permetria continuar amb els seus negocis del cas Gürtel. Uns negocis, en els quals, l’Aznar sempre estava net de ser involucrat en cap document, per a això ja tenia al "tonto útil" que donava la cara, i si era necessari alguna cosa més.  

El Rajoy és un personatge ambiciós que ha estat sempre disposat a assumir aquest paper ingrat, de persona servil que no li costa res posar-se a les ordres d'algú que l'ajudi a saciar el seu ego.  

Que l'actual president del govern no és un llumeneres no és cap secret. De la seva boqueta han sortit grans frases lapidàries com: “Los españoles son muy españoles y son mucho españoles”, “cuanto peor mejor para todos. Y cuanto peor para todos, mejor. Mejor para mí el suyo. Beneficio político.”, “Como decía Galileo, el movimiento siempre se acelera cuando se va a detener”, “Somos sentimientos y tenemos seres humanos”, “Es el alcalde el que quiere que sean los vecinos del alcalde”, “Lo más importante que se puede hacer por vosotros es lo que vosotros podéis hacer por vosotros”, “Exportar es positivo porque vendes lo que produces”, “Un vaso es con vaso y un plato es un plato”, “ETA es una gran nación”, etc.  

Davant d'aquest malbaratament d'enginy i saviesa, no ens queda una altra que cal assumir-ho amb naturalitat: el nostre president del govern és tonto amb ganes. I ja està, no passa res, el món està ple de gent així. No faltarà el que surti i digui: escolti! Està vostè sent irrespectuós! En què basa per difamar amb insídies tan greus?  

Doncs en set arguments que no és que els tingui jo. És que els té tota la nació:

 1 Perquè gairebé mai diu res, i quan diu alguna cosa gairebé sempre és estúpid: El Mariano gairebé sempre calla. Això és així. Estem parlant d'un tio que es va passar els seus set anys d'oposició dient "no" a tot, menys a tocar la Constitució d'avui per demà segons ordenin a Europa. La qualitat del seu discurs es mesurava per grans aportacions com hem vist abans.  

2 Perquè el poc que deia el seu programa electoral era totalment mentida: Es van presentar a les eleccions amb un programa ple de petits dogmes que repetien com mantres caça-votants com "no apujarem els impostos", "no facilitarem l'acomiadament", el liquidat "estem en contra de pujar l'IVA", el clàssic "seré un president per a tots", el memorable "aquí hi haurà una persona que donarà la cara", o el sagnant "no tocarem sanitat i educació".  

3 Perquè és un destructor de confiança: El Mariano es va trobar amb majoria absoluta. Apa!!! I en el memorable moment en què el Generador Nacional de Confiança va sortir al balcó a saludar l'afició, i a tot el país, va somriure amb cara de babau durant una estona aixecant la maneta, i al final es va arrencar amb uns saltirons, que em van donar una confiança de la hòstia.  

4 Perquè és un sac de boxa internacional: Nigel Farage, un eurodiputat conservador que es passa la vida tractant d’imbècils als alts càrrecs de la Unió Europea, va comentar que després del rescat, Rajoy li semblava el líder més incompetent d'Europa. "I això que tenia dura competència", va afegir amb la seva habitual flegma britànica.

I què voleu que us digui de l'esperpent Repsol-YPF? Allò va ser una obra mestra de la diplomàcia, redéu! A les 24 hores que Soria digués "les coses s'estan redreçant", la Kirchner ja l'havia nacionalitzat, i la super resposta de Rajoy va ser queixar-se molt i fer-se molt l’enfadat, i amenaçar Argentina amb "represàlies". Vosaltres heu vist les represàlies? Jo tampoc, ni les espero, és clar. I això que la Kirchner va rematar la feina dient que l'economia espanyola era com la trompa d'un elefant.  

5 Perquè es creu capaç d'alterar la realitat física: amb el Mariano, si desenes de milers de persones xiulen l'himne nacional, en realitat la immensa majoria dels espanyols estima al rei i només xiulen quatre. Si milions de persones estan als carrers exigint major qualitat democràtica, en realitat la immensa majoria dels espanyols està a favor de la nostra democràcia, que amb tanta suor es va aixecar en la transició. Si Europa et rescata, només et donen una línia de crèdit sense contrapartides, i quan comences a aplicar les contrapartides que no existien, dius que no, que és un efecte òptic, que ningú els està obligant a res. En realitat, no està passant res.  

6 Perquè fuig d'estudi de manera vergonyosa: Amb Mariano la culpa de la prima de risc sempre és dels altres. De les eleccions gregues. De la situació a l'eurozona (que estan tots millor que nosaltres). Fins i tot dels xiulets durant la copa del rei. És clar que no és ell qui ho diu: són seus ministres, als quals quan ja estiguin massa recremats podrà tallar el cap. El que és ell, gairebé no se'l veu.  

7 Perquè després de tot això, encara pretén que algú se senti orgullós de ser espanyol: Si hi ha un nacionalisme especialment estúpid és l'espanyol. Cada vegada que el Mariano diu “orgullosos de ser españoles” o “España es una gran nación”, els àngels i els arcàngels es parteixen el cul de riure, allà a les altures. Estem al capdavant d'Europa en atur, inutilitat i corrupció, cada setmana es destapa una nova xarxa de clientelisme o clara delinqüència que implica a polítics, funcionaris i fins a la policia.  

Per resumir, resulta que tenim dues Espanyes. Una és la real, que s'ensorra dia a dia. I l'altra només existeix en les al·lucinacions del Rajoy. Així doncs, puc afirmar, sense cap mena de dubtes, que el Mariano Rajoy és el "tonto útil" (això sí, només és útil a l'Íbex-35).