Restringir l’accés a ítems de l’app Música del Mac
A l’Apple Music pots restringir l’accés als ítems. Per definir aquestes restriccions, fes servir “Temps d’ús” i “En família”.
Amb les funcions “Temps d’ús” i “En família”, pots gestionar i supervisar de manera remota el dispositiu d’un menor des del teu propi compte des de qualsevol Mac, iPhone o iPad. Si no fas servir la funció “En família”, pots configurar “Temps d’ús” per a un menor iniciant sessió al seu compte de Mac.
Restringir l’accés a contingut relacionat amb la música
Al Mac, fes una de les accions següents:
Si utilitzes “En família”, ets l’organitzador de la família: inicia sessió com a administrador i, tot seguit, comprova que has iniciat sessió amb el teu ID d’Apple.
Si no estàs utilitzant la funció “En família”: inicia sessió al compte d’usuari Mac del menor.
Selecciona el menú Apple > “Preferències del Sistema” i fes clic a “Temps d’ús” .
Si estàs utilitzant la funció “En família”, fes clic al menú desplegable de la barra lateral i, a continuació, selecciona un dels menors. Altrament, ves al pas següent.
Fes clic a Opcions a l’angle inferior esquerre de la barra lateral i, després, fes clic a Activar a l’angle superior dret.
Fes clic a “Contingut i privacitat” a la barra lateral i, després, fes clic a Activar a l’angle superior dret.
Per gestionar les restriccions de contingut, fes clic a Contingut a la part superior de la finestra i, aleshores, fes una d’aquestes accions:
Impedir que els usuaris creïn un perfil d’Apple Music: desmarca l’opció “Perfils de música”.
Per obtenir més informació sobre els perfils de l’Apple Music i sobre com funcionen, consulta Crear un perfil de l’Apple Music.
Impedir l’accés a les biblioteques multimèdia compartides: desmarca l’opció “Biblioteques compartides per les apps Música i TV”.
Per obtenir més informació sobre les biblioteques multimèdia compartides i sobre com funcionen, consulta Compartir cançons des d’una biblioteca multimèdia compartida.
Per gestionar les restriccions de botiga, fes clic a Botigues a la part superior de la finestra i, aleshores, fes una d’aquestes accions:
Impedir l’accés a música explícita: desmarca l’opció “Música, podcasts i notícies explícits”.
Impedir l’accés a videoclips: desmarca l’opció Videoclips.
Per gestionar les restriccions d’app, fes clic a Apps a la part superior de la finestra i, aleshores, fes una d’aquestes accions:
Impedir l’accés al SharePlay: desmarca l’opció SharePlay.
Per obtenir més informació sobre el SharePlay, consulta Escoltar contingut de forma compartida utilitzant el SharePlay.
Impedir l’accés a l’iTunes Store: desmarca l’opció “iTunes Store”.
Més informació sobre les etiquetes d’avís als pares
Avís per a l’iTunes Store: El text següent està extret del lloc web de l’Associació de la Indústria Discogràfica dels Estats Units. L’avís als pares és una notificació als clients que informa que els enregistraments identificats amb aquest logotip poden contenir llenguatge adult o descripcions de violència, sexe o consum de drogues. Es recomana supervisió per part dels pares.
L’ús de l’etiqueta d’avís als pares no és determinant per establir si un enregistrament és o no adequat per a oients concrets. De fet, l’etiqueta no extraïble és una senyal per als pares (així com per als consumidors i els venedors al detall i a l’engròs) que els aconsella precaució a l’hora de comprar un enregistrament determinat per a nens o a l’hora d’escoltar-lo a casa.
Els temes següents s’han tingut en consideració a l’hora de prendre una determinació en relació a l’aplicació de l’etiqueta.
A la llum dels costums i els estàndards contemporanis i les eleccions i visions de cada pare, aquesta etiqueta s’aplica quan el contingut de l’enregistrament podria no ser adequat perquè el sentin nens.
El context, òbviament, és important: algunes paraules, frases, descripcions i sons poden resultar ofensius als pares si es subratllen o emfatitzen, si bé podrien no ofendre en cas que es dilueixen en un tot o no integrin una part significativa de la lletra d’una cançó.
El context de l’artista que interpreta el material, així com les expectatives del seu públic, també són rellevants. A més de blasfèmies, les “descripcions de violència, sexe i consum de drogues” han de tenir-se en consideració a l’hora de determinar si es col·loca o no l’etiqueta d’avís als pares.
Sovint, les lletres són susceptibles d’interpretacions diverses. A més, les paraules poden tenir diversos significats i no es poden interpretar aïllades de la música que les acompanya. Les lletres acompanyades de música estrident i alta poden percebre’s de manera diferent a les mateixes lletres acompanyades de música suau i tranquil·litzadora.
L’etiquetat no és cap ciència; exigeix sensibilitat i sentit comú. El context, la freqüència i l’èmfasi són òbviament importants; les referències aïllades o inintel·ligibles a determinat material poden no ser suficients per col·locar l’etiqueta.
Aquestes pautes s’apliquen als casos de cançons soltes publicades comercialment, a àlbums sencers (tant si es publiquen en format CD, en cinta o en una altra configuració) i a vídeos musicals.