Escac i mat al mascle ibèric.

Vivim en una societat on sempre ha imperat el mite del mascle ibèric com a senyal d'identitat nacional. No és que sigui només un tret diferencial exclusiu del que deia el Mariano Rajoy “los españoles, muy, mucho españoles”. El masclisme és pitjor que el Covid-19 i es contagia amb moltíssima facilitat i la prova la tenim que aquest estiu del 2023 ha estat un dels més tràgics en violència de gènere dels darrers 20 anys, amb 15 assassinades durant els mesos de juliol i agost. A demés hi hem de sumar quatre víctimes mortals més durant el juny, al començament del període estival.

Aquestes xifres ens haurien de fer reflexionar i fer-nos un bany de realitat per canviar la nostra actitud envers les dones. Fa tot just dues setmanes hem assistit en viu i en directe, per televisió, com tot un president de la “Real Federación Española de Futbol”, el Luis Rubiales, es va posar en mode torero i davant mig món va executar una agressió sexual a una dona, argumentant que es va deixar portar per l'eufòria després d'haver guanyat el campionat del món de futbol femení.

Abans d'aquesta agressió i des de la llotja presidencial, ja va mostrar el seu tarannà tocant-se els genitals ostentosament. Al cap d'unes hores li van donar una bona clatellada des de la “Casa Real” i es va disculpar per haver actuat així davant la reina i la princesa d'Espanya, però res de penedir-se per haver agredit la jugadora Jennifer Hermoso forçant-la a besar-lo.

Des de l'estament futbolístic vam poder veure la podridura de valors que van exhibir tant el president com els membres de la Federació de futbol que van assistir a l'assemblea. Tampoc no van estar a l'alçada els grans clubs de futbol com el Reial Madrid o el Barça que, tard i malament, van treure unes notes de premsa molt moderades per no ferir la pell fina de l'estament futbolístic.

Hem necessitat més de dues setmanes perquè la “Real Federación Española de Futbol” s'hagi dignat a donar un comunicat, llegit pel capità de la selecció masculina, Álvaro Morata, on d'una manera insubstancial llegia fredament el text que li havien escrit. Un text que no mostrava cap empatia respecte a les companyes de selecció ni cap a la companya agredida.

Va ser realment un comunicat per fer callar les veus que reclamaven una declaració dels jugadors masculins de la selecció, condemnant d'una manera rotunda el que va passar al mundial d'Austràlia. Amb aquesta actuació freda dels jugadors de la selecció, es va posar de manifest que el futbol masculí continua estant a la caverna on se sent molt còmode defensant els privilegis obtinguts al llarg de la història.

En aquesta línia i sense anar més lluny tenim al Dani Carvajal, jugador del Reial Madrid i de la selecció espanyola, que s'ha lluït en una entrevista a Onda Cero en què posa en dubte la condició de víctima de la jugadora Jennifer Hermoso dient “Hi ha estaments legals que estan considerant si Jennifer és víctima d'una cosa que s'està tramitant", com si la resta de la ciutadania no tinguéssim ulls a la cara per veure el què es va emetre en directe per televisió. Però que podem esperar de Dani Carvajal, un dels capitans de la selecció espanyola, que és simpatitzant de VOX i que té una excel·lent relació personal amb el Santiago Abascal.

En definitiva tota aquesta tropa no ha volgut assimilar el missatge del “s'ha acabat”, que va llançar a Twitter l’Alexia Putellas també els interpel·lava a ells com a futbolistes, encara que no volguessin donar-se per al·ludits. És una vergonya que homes, d'entre 18 i 35 anys, hagin actuat d'una forma mesquina i immadura en no posicionar-se d'una manera clara i actuant com a criatures mimades que pel seu egocentrisme i pels seus ingressos econòmics tenen por de perdre el protagonisme públic davant la selecció femenina campiona del món.¡